Vide Setmanari “Vinaròs”. Publicació local d’aparició setmanal, fundada per l’alcalde Ramon Adell Fons en 1957. Va aparèixer en 30 de març i ha continuat quasi ininterrompudament des de llavors, sent per tant el de més llarga vida i tradició de totes les publicacions locals. La seua publicació té una tirada de més de 2.000 exemplars que surten a la llum tots els dissabtes i es esperada amb alegria pels vinarossencs. S’imprimia en els primers anys en la Impremta Soto local fins que l’ alcalde Balada va ampliar el seu format, el qual va surtir a la llum el 12 de maig de 1967. Llavors es feia a la imprempta Mialfo de Castelló i el Sr. Foguet viatjava en tren totes les setmanes per ajudar a la seua composició. Va estar dirigit en la seua primera època per Jaume Nos Ruiz, director del Mediterràneo, de Castelló, des de la seua fundació fins l’octubre de 1967 en que va poder canviar-se a titularitat de l’alcalde local; Francesc Balada, mentre fou alcalde, Lluis Franco Juan, mentre fou alcalde sent el principal redactor i ànima durant molt temps Manuel Foguet Mateu. Va dixar d imprimir-se durant quasi un any, en temps d eleccions democràtiques en 1978 i 1979 (des del 8 d abril a 23 de juny).
Amb l’adveniment de la democràcia va canviar la denominació, passant el seu nom a Vinaròs, tenint més pàgines i més tamany, imprimint-se en la impremta de Jordi Dassoy, de Sant Carles de la Ràpita. Ha estat dirigit per Joan Bover Puig, Pere Vidal Tabueña i per Josep Manuel Palacios Bover, Joan Bover Puig altra vegada i Jordi Romeu Llorach, aquest des de febrer de 1998. Encara que la seua missió sigue purament informativa i que tots els seus redactors i colaboradors treballen «gratis et amore», resulta encara un autèntic poder fàctic en mans del partit que ostenta la majoria de l’Ajuntament, que en aquest cas han sigut el PSOE i ara el PP. Des de la pujada del PP al poder a l’Ajuntament va ser nomenat director Joan Bover, però aquest va ser destituit en el ple municipal del dia 4 de febrer de 1998, sent nomenat en el seu lloc Jordi Romeu Llorach. (Vide Mialfo). En retornar a l’any seguent el PP al poder va reposar altra vegada a Joan Bover.