Autor: AmicsDeVinaros

Obra picaresca anònima de la Literatura Castellana editada l’any 1645. El nom de la nostra ciutat apareix citat com en altres obres literàries de la mateixa època i pel mateix motiu: a causa del nostre port, que llavors era el més important de la regió. Diu Estebanillo: «desembarquéme en Vinaroz, con todos los señores que iban en aquella armada, y la gente de guerra fue a desembarcar a los Alfaques de Tortosa. Púsose en camino D. Melchor de Borja, y yo…».

En juliol de 1982 es va publicar l’Estatut d’Autonomia que ens donava als valencians noves normes per autogovernar-nos.

En juliol de 1916 es va decretar el «Estado de Sitio» en tot el territori espanyol, quedant suspeses totes les garanties constitucionals, com les de seguretat personal, inviolabilitat del domicili i correspondència, llibertat de conciència, treball, comunicació, reunió i associació. L’alcalde Felip Ferrer Flos va haver de delegar l’autoritat en el Comanant Militar de la Zona de Vinaròs.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal citada com a tal en el padró de riqueses de 1811. Hi havia diversos estanys i un d’ells feia referència a una bassa o toll gran que segurament devia estar situat al final del carrer de sant Pasqual o del Barranc que per aquest motiu era conegut com carrer del Barranc de l’Estany

Vinaròs poseïa des de segles arrere (d’immemorial), els estancaments de les rendes de la sal i del tabac que es distribuïen per la Comarca. Estaven dits estancaments en persones d’alta dignitat o nobles, “encargado del Real Salero”… per exemple. Vinaròs va perdre dits estancaments durant la Revolució Francesa ja que el general Suchet ens va privar d’ells, passant-los a Benicarlo, però les nostres autoritats els van tornar a reclamar al.legant que el nostre alfolí o magatzem de la sal estava molt més prop del port natural i era molt més fácil descarregar els sacs que a Benicarló ja que la distància era molt major donat que la població veïna ja estava situada d’immemorial a molta més distància de la vora de la mar. La sal que es transportava i arribava procedent de La Mata (Alacant) era repartitda a tots els pobles de la Comarca i gran part dels del Baix Aragó, des del carrer “Salinas” on estava l’alfolí o esmentat dipòsit de la sal. Els seus arrendataris havien d’empenyar molts dels seus bens com li passà a Demetri Ayguals d’Izco ja que els seus germans van haver de vendre diverses cases, magatzems i finques per poder fer front a la despesa per la garantia.
El repartiment dels productes estancs es duia a terme també aquí, produint-se de vegades grans altercats per la incorrecta distribució i racionament i fins al punt d’estar tots els fumadors fitxats i extremadament controlats durant la postguerra per la seua escassetat, en que era la distribuidora Dª Gloria O’Callaghan. L’estanc de tabac més antic de la població és el de Daufí, del carrer de sant Cristòfol, situat quasi enfront de l’Ajuntament i de l’Església. Se li va concedir a Pilar Daufí Pedra el 7 de desembre de 1923, (segurament per la mort d’algun familiar en la guerra del Marroc).

La primera estació del tren es va construir el 1867, any en que es va inaugurar la línia del ferrocarril per la nostra població. Era el seu promotor el Marqués de Campo i contra ell es van produir queixes dels veïns vinarossencs, segons noticia del setmanari local “El Mediterráneo” de 15-XI-1882. Per les deficiències que aquesta oferia es va sol.licitar diverses vegades la construcció d’una nova, que és l’actual, que data de l’any 1915-1916.