Autor: AmicsDeVinaros

(Vinaròs, segle XVIII). Alcalde de Vinaròs en els anys 1775, 1780, 1781 i 1782. Regidor entre 1762 i 1766.

Regidor de l’Ajuntament en el bieni 1910-1911.

(Vinaròs 14-IV-1798 – 28-VIII-1874). Alcalde de Vinaròs en 1833. Ric propietari i viticultor. Síndic de l’Ajuntament en 1840 amb l’alcalde Venceslao Ayguals, en 1844 i 1861. En aquest darrer any forma part dels sol.licitants a la Reina del títol de “Molt Noble i Lleial”. Va ser elegit capità de la Milícia Nacional a l’any següent (1841) i de la primera Companyia l’any 1842.. Cofundador el 1856 de la Conferència d’homes de S. Vicent de Paul. Autor d’un diari, en el que a part de prendre notes comptables del seus negocis, anava escrivint fets, que ara són molt curiosos i interessants, que passaven al poble principalment o al món. Així relata una nevada, una eclipsi de sol, pluja d’estrel.les, una inundació del Cervol, construcció del ferrocarril, construcció de ponts, etc. Era el propietari de la gran finca de “La Parreta” i se li van expropiar part de sis finques per al traçat de la via del ferrocarril. En sa casa (Seu de Telefónica des de 1950 a 1973) s’havien hostatjat els prínceps pretenents carlins, D. Alfons i Donya Blanca, els quals anaven de trànsit victoriòs, amb moltes celebracions festives, però el Sr. Francesc Escrivano, com diu Borràs, estava greument malalt; va ser extremaunciat el 25 d’agost i els personatges es van haver de traslladar al dia següent a Benicarló i J. F. Escrivano moriria dos dies després, als 76 anys.

(Vinaròs 7-I-1791 – 11-I-1846). Ric propietari. Vivia a la raval de Càlig. En front de sa casa, on habitava encara la seua vidua en 1854, s’aturava la processó que baixava les imatges dels patrons a causa del primer còlera morbo que es va patir. Aquesta casa es convertí en el temps en seu del “Sindicato de Policia Rural”, el cartell del qual es trobava en el seu balcó. Estava prop i a la mateixa vorera de la casa de l’Arquebisbe Meseguer i Costa (casa de López Dóriga).

(Vinaròs 1852). Diputat Provincial. Advocat. Batxiller en Arts per Barcelona en 1865. Destacat viticultor i vinicultor, propietari de la finca coneguda per la seua plantació com “de La Parreta”. Va concòrrer a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, obtenint Medalla de Bronze pel vi i Menció Honorífica pel vinagre. Havia obtingut anteriorment diversos premis a Madrid (1877), París (1878), València (1883), Saragossa (1886) i Castelló (1887). Regidor de l’Ajuntament en 1890. El 1895 va començar a funcionar per primera vegada el telèfon públic, instal.lant-se en el seu domicili, al carrer de sant Francesc, la central d’aquest invent. Fill de J. F. Escrivano Morales i de Joaquina Mayó Sirés, era encara solter als 56 anys quan va arrendar a Facund Fora Ferreres el local del Centre Instructiu Republicà en 1908. Josep Francesc moriria segurament solter perquè l’any 1920 fa l’arrendament de l’edifici la seua germana Dolors, de 74 anys i vídua.

Notari. Gramàtic (?). Regidor de l’ajuntament en els anys 1723, 1730, 1738 i 1752.