Degut al calentament de la Terra, els forts aiguats o plutges persistents són cada vegada més espaiats. Normalment es produeixen a la temporada de la tardor. Els mariners deien a aquestes últimes “llevantades”, que acostumaven a durar vuit, nou o déu dies. Encara que els mariners no podien llavors sortir a la mar, dites llevantades eren molt beneficioses per a aquest col.lectiu perquè amb els temporals es reboliquen els fons marins i es capturen desprès més llagostins. Apart de produir desbordaments del riu Cervol s’han donat casos en que en estar més localitzada en determinats o altres punts ha baixat el barranc de la Barbiguera mentre el Cervol no ho ha fet. En els darrers dies de setembre i primers d’octubre de 1986, va baixar el barranc del Triador, destroçant i arrastrant un dels xalets propers i deixant incomunicada la carretera de la Costa Nord que va quedar tallada per una impactant soscavada. Es va calcular la caiguda de 230 a 250 litres d’aigua produint unes pèrdues materials calculades llavors en uns 250 milions de pessetes.
González de Castro, Fra Francesc
(Gaeta, Itàlia). Abad vinarossenc de Benifassà. Va ser elegit Abat mitrat durant dos quatrienis consecutius, iniciant el seu govern en 1744 i finalitzant en 1756. Borràs Jarque afirma que Fra Francesc era vinarossenc, segurament basant-se en els escrits del Pare Finestres quan descriu els fets del Monestir de Poblet, encara que el cronista de Benifassà, P. Gisbert, afirma que va nàixer a Gaeta (Itàlia). Molt segurament seria vinarossenc d adopció o d ascendència. Va substituir al vinarossenc Fra Plàcid Lanuza Doménech (quatrieni 1740-1744) i el va substituir un altre abat vinarossenc, Fra Lluís Antoni Ayguavives, el qual va manar durant dos quatrienis no consecutius.
González
(Vinaròs). Pare Dominic. Va fundar en 1612 la confraria del Rosari a la nostra ciutat.
Gonell, Fra Pere
(Vinarós ? – Albocàsser 1816). Arquitecte. Religiòs del Convent de Sant Agustí. A Fra Pere Gonell se’l considera vinarossenc, cosa no massa provada documentalment, encara que Borrás Jarque ho afirma categòricament (Pàg. 204). També es creu que era fill del mestre d’obres, natural de Fortanete, Pere Gonel, a qui si es troba documentat en 1698 en Albocàsser treballant en l’església; en 1732 treballant en la capella de la comunió de Llucena; en 1739 visurant les obres del santuari de Lledó a Castelló i mort per fi a Llucena el 3 de desembre de 1740 i en 1772 visurant l’església d’Ares;. Fra Pere Gonell amb Joaquim Nàquer van fer un pressupost d’uns cellers en la Cases del Senyoriu de la Mensa Mestral de Montesa a Cervera i Càlig, per a la recolecció, conservació i custòdia dels fruits de dit Senyoriu, i cambra per al seu colector en 1779. Per eixe mateix temps se li encarrega pel gremi de llauradors de Vinaròs, el 26 de desembre de 1779, la direcció de les obres de l’ermita de Sant Gregori, en agraïment al sant per haver-los lliurat d’una plaga de llagosta. La primera pedra va ser posada molt solemnement el dia del sant, el 9 de maig de 1780. Per eixe temps també intervé en la revisió dels plànols per a l’església de l’Assumpció de Zorita del Maestrat. Quatre anys després, acabada l’ermita, se li encarrega a Fra Pere, la construcció del «Caminàs» per a desviar les aigues de les pluges. A tal efecte es van reunir les autoritats del poble amb el prior dels agustins en l’antiga ermiteta de Santa Magdalena el 18 de juliol de 1784, cedint aquest la mitat del sou de fra Pere en favor de dites obres. En 1786 es va proposar al Convent de S. Agustí fer una capella per a instal.lar l’urna del cos incorrupte de Santa Victoria, obres que també va dirigir. Es va posar la primera pedra sense cap solemnitat el 26 d’octubre del mateix any i es van acabar el 12 d’agost de 1788, important les obres mil cinc lliures, sense comptar les mans del mestre d’obres (fra Pere) ja que era de la pròpia casa. Cap a 1791 va supervisar els plànols de l’església de Les Coves, fets per Bartolomé Ribelles, per si es devien continuar les reformes mampreses o no (Butlletí del CEM, nº 71, pàg. 68). També va construir la sagristia nova de la Parroquial – salons parroquials actuals-iniciant les obres l’1 de març de 1810, que es van haver d’allargar per les invasions dels francesos. Fra Pere es desplaçaria segurament a Albocàsser a fer alguna obra, ja que va ser el primer soterrat en el nou cementeri dels «Collets» d’aquella població el 14 de juny de 1816, segons consta en el llibre de difunts on apareix «fue enterrado el primer cadàver que fue el de Fray Pedro Gonell, Religioso Agustino del Convento de Vinaroz«.
Mañas Bonví, Josep
(Vinaròs 29-9-1885 – Lloret de Mar 25-VIII-1941). Enginyer Industrial, Llicenciat en Ciències Físiques i Químiques. Catedràtic per oposició de Química Inorgànica i Orgànica de Física de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, des de 1910. Professor de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del districte quint i professor de Física i Química de l’Escola Elemental de Treball, de Barcelona. Estava casat amb la vinarossenca Lluïsa Redó. En 1924 va ser comissionat per estudiar la construció d’ aparells òptics a París i el govern francés li va atorgar el títol d’Enginyer de l’Escola Superior d’Òptica. Va publicar entre altres, les obres següents: «Química General Inorgánica» (Barcelona, 1910); “Experimentos y Prácticas de Química” (amb colaboració amb Antoni Ribas i Parés (Barcelona, 1913); “Optica aplicada” (Barcelona, 1914), «Química aplicada» (Barcelona 1914). Es així mateix autor del llibre «Física y Química». Va colaborar en diverses publicacions científiques. Professor de Física i Química per oposició en l’Escola Municipal Compl. d’Oficis “Narcís Monturiol” de Barcelona. Estiuejava en Vinaròs, estava casat amb Maria Lluïsa Redó y va tindre quatre fills: Luisa, que va neixer l’any 1920 i va morir al 15 de sept. de 1938; José, que va neixer el 25 de juliol i vas morir el 6 de dec. de 2013, Enginyer Industrial, Arquitecte i Practicant en medicina durant la guerra civil española; Joan Agustí que va neixer al 1925 i va morir al 13 de sept. de 2007, Arquitecte; Agustín, que va neixer al 1929 i va morir al 13 de sept. de 2009, Enginyer Industrial. Mañas Bonví passava els estius sempre que podia a la nostra ciutat. En 1929, finalitzades les vacances de setmana Santa se’n torna cap a Barcelona amb la seua família i «en el seu auto» que el tenia propi. (A.C.A.V. 25/04/2014)