Autor: AmicsDeVinaros

(Vinarós 23-IX-1919). Fill Predilecte de Vinaròs. Doctor en Bioquímica per la Facultat de la Cornell University de Nova York per les seues investigacions a l’Institut Sloan Kettering de dita capital americana. Va nàixer a la plaça de la Mera i va ser alumne del Mestre Sanchiz, començant a Vinaròs el batxillerat i finalitzant-lo a l’Institut de Benicarló, quan va obrir les seues portes el curs 1934-35, sent per tant alumne d’aquella primera promoció. Va obtenir el títol de Magisteri i després es va Llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de València (1944) i també en Farmàcia per la de Madrid (1946), doctorant-se en 1954 a Barcelona obtenint la qualificació més alta de «Matrícula d’Honor». Eixe mateix any parteix cap als Estat Units, on va viatjar becat. A Nova York hi va treballar a l’Institut per a la recerca del càncer, el «Sloan -Kettering Institute for Cancer Research». Per imperatiu legal de la llei d’immigració es trasllada a Cambridge (1960-1963) fins que va poder tornar altra volta al lloc que se li havia ofertat per la mateixa fundació als EEUU i com a professor de Bioquímica al «Cornell University College». Va fer viatges d’ampliació d’estudis aprofitant els temps de vacances, donant al mateix temps conferències, assitint a congressos a Alemanya, Israel, Itàlia i Espanya. Es doctora en Bioquímiques a la Universitat de Nova York, on pren part amb altres doctors espanyols dedicats a la investigació com Severo Ochoa i Josep Oró. El Dr. Giner parla i escriu alemany, anglès, rus, italià, francés. Va ser nomenat “Colòs del Pais Valencià” el 1975 i ha format part del jurat dels “Premis Octubre» sent homenatjat per diverses esferes de la regió valenciana, catalana i local. L’Ajuntament de Vinarós li va retre un sopar homenatge en 31 d’octubre de 1980. A l’octubre de 1996 es nomenat «Doctor Honoris Causa» per la Universitat Jaume I de Castelló, sent el seu presentador el Professor Doctor Pedro Barceló, també vinarossenc.. Ha sigut mantenidor de les festes i ha realitzat el Pregó de Fires i Festes en dos ocasions (1981 i 1990). En juny de 1995, a petició del Bloc de Progrès “Jaume I” de Vinaròs va ser nomenat Fill Predilectede la ciutat. En desembre de 2002 el col.legi de Farmacèutics de Castelló el va nomenar Col.legiat d’Honor.
Ha escrit els següents llibres o articles: En la seua llengua nadiua, ja major, escriu versos que publica amb diferents títols «Dol duen les flames» (1973), amb pròleg de Joan Fuster, sobre records de la infància i guerra civil; «Amunt i Avall», «Un Nou Gènesi» (1983), “L’ombra i els somnis”; “Poesies Galàctiques”, Revista Raval, nº 3, Hivern 1984; Un Nou Gènesi: A l’Entorn dels Orígens; Divagacions al.legòriques. (Setmanari “Vinaròs”, 1988); Fulles literàries del «Vinaròs”. 1991, Galàxies (agost 1995); Efectes Biològics de la Radiació (amb M. Canicio Querol); Quimioteràpia Antineoplàstica, (Monografia mèdica, nº 12). Ed. per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Barna. (amb J. Prats i J. Padullés); L’ ombra i els somnis, assaig publicat a les pàgines interiors del Set. “Vinaròs” i després en un volum a càrrec de les tres universitats valencianes (juny de 1993), i molts altres artícles en revistes especialitzades. Editorial Antinea li publica Els fets del temps, presentat a l’abril de 1998, Indrets de l’ànima al desembre del mateix any, aquest fet amb la colaboració del fotògraf Toni Orts. La poetesa Encarna Fontanet li traduí al castellà les seues obres poètiques, presentant el llibre a l’abril de 2.001.

Atzucac que havia tingut el nom de carrer Colom i es coneixia popularment com carreronet de Grau; se li va dedicar solemnement el 8 d’agost de 1967 al fervoròs vinarossenc, emigrat a Barcelona, J. Giner Ruiz. Al padró de riqueses de 1811 apareix com «calliso d’En Prima”. Segurament el posterior nom de carrer Colom obeiria a que allí vivia el president de la Policia Rural, el cognom del qual era eixe.

(Vinarós 15-I-1890 – Barcelona 20-III-1966). Oficial de l’Administració de Correus de Barcelona. Com a vinarossenc emigrat i enyorat sempre de la seua terra va ser el gran impulsor del “vinarossenquisme” en la Ciutat Comtal. Durant moltíssims anys va ser l’ànima i presidí la colònia vinarossenca en aquella ciutat fins la seua mort. La seua casa era coneguda pels vinarossencs residents en Barcelona i ciutats del voltant com “el Consulado”. Vinaròs per eixe motiu li va dedicar el carrer on havia nascut. Casat amb Engràcia Foix Aznar el 8 de maig de 1921 a Barcelona.
En 1964, amb motiu de la festa de Sant Sebastià celebrada en la ciutat Comtal es va beneir per a la Colonia la nova imatge del sant, obra de l’escultor barceloní Pere Carpi i fou beneïda pel bisbe de Solsona, Enrique i Tarancón. Per a tal aconteixement van eixir sis autobusos de Vinaròs cap a Barcelona, entre els quals viatjaven les autoritats, dames, grup de les “Camaraes” i el cor parroquial sencer.

 

 

 

 

 

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 14 d’octubre de 1998. Es troba situat en front del nou col.legi “Sant Sebastià” i recau a l’Avinguda de Tarragona. Va ser inaugurat solemnement el juny de 1999.

(Vinaròs 27-I-1927). Llicenciat en Dret i Procurador dels Tribunals. La seua vocació informativa l’ha fet postposar la carrera d’advocat, ocupant, des de juny de 1968, una plaça a l’Institut de Batxillerat, com a professor d’Educació Político Social en els primers anys i com encarregat de la biblioteca després. Prolífic i entusiasta redactor del setmanari “Vinaròs”, ha informat semanalment de multitud de notícies curtes amb un estil molt variat i paregut al que s’utilitzava en l’antiga revista “San Sebastián”, i tenint una especial predilecció per les esportives. En abril de 1958 va ser nomenat Delegat de la Inspecció Provincial de Impostos de Menors en Espectacles Públics. Va crèixer la seua popularitat d’una manera extraordinària amb motiu de guanyar el concurs de Televisió Espanyola, «Los hombres saben, los pueblos marchan», en 1970.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Vinaròs, 1895-¿?). Alcalde de la ciutat durant la Dictadura de Primo de Rivera en Vinaròs. El seu nomenament va ser vertaderament curiòs: amb acte violent de força, a les déu de la nit es van convocar els membres de la Corporació Municipal, sent tots destituits per l’autoritat militar, ostentada pel Tinent Coronel de la «Zona» i sent nomenat nou ajuntament a la una menys quart de la matinada, presidit per Angel Giner. Ocupà altres càrrecs en eixa època com el de tresorer de la «Unió Patriòtica», en el moment de la seua fundació a l’octubre de 1924 i altra vegada el de regidor en juny de 1928.