Nom d’un xicotet carrer de xalets que recau al carrer del Capità Cortés i davant mateix dels blocs dels mariners. No sabem si aquest nom és oficial perquè no l’hem vist publicat, desconeixent si la designació va ser per acord municipal o per simple desig dels propis veïns.
Ribera, Passeig de Joan
Gavaldà, Miquel
1. (Vinaròs 1503? O 18-XI-1520?). Mestre en Arts i Doctor en Medicina per la Universitat de València. Gavaldà va desempenyar una Càtedra o Studium en la Facultat de Medicina Va deixar escrit «Elenchus problematus sive Opusculorum», publicada a València en 1561 en la tipografia de Joan Mey, i en la que explica la seua teoria de sangrar els cossos dels pacients. Un exemplar d’aquesta obra es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid, recuperat en fotocòpia en l’actualitat per l’advocat Sebastià Albiol Vidal. També apareix una referència d’aquest personatge a la revista “Arte y Letras”, any V (2ª etapa) nº 13. 31 d’agost 1915. Pàgina 11, en la que dóna com a data de naixement l’any 1503.
2. Un altre Miquel Gavaldà apareix al segle següent en el «Vecindario» de 1646, utilitzant el distintiu de «Don» que com a cavaller empren ell i una sola altra persona.
Ribera Roure, Joan
Gavaldà Roca, Josep Vicent
(Vinaròs 12-III-1955). Llicenciat en Filologia per la Universitat de València. Professor de “Teoría de la Literatura i Comunicació Audiovisual” en la Universitat de València. Té actualment publicats diversos llibres per la Universitat Valenciana i per l’Abadia de Montserrat sobre temes molt especialitzats. Es coautor d’alguns altres i també ha colaborat en les revistes L’Espill, Quaderns de Filologia i Millars. D’entre les obres publicades destaquem els títols “La telepótica y sus récords” (1994. Univ. De València); “Medioptrías y sondeoscopios. Espots y encuestas electorales o de las campañas y sus efectos”. (1996. Univ. De València), etc. Es editor de la revista universitaria “Eutopías”.
Ribera Roso, Sebastià
(Vinaròs, S. XIX-XX). Mariner mercant. Propietari d’un pailebot que es van enfonsar a l’entrada del port de Marsella a consequència d’un temporalàs. Casat amb Agustina Gonel. Pares dels germans Joan, Agustí, Dolors i Agustina Ribera Gonel. El portentòs quadre va ser pintat per Puig Roda a instàncies del seu fill, el doctor Agustí Ribera Gonel, el qual era el metge personal del pintor. Li va cobrar en aquell temps 500 pessetes i llavors l’altre fill, Joan Ribera Gonel en va voler un altre similar. Aquest darrer quadre, heretat per Lolita Ribera i després per Amparito està en lloc desconegut.