Gascó i Sidro, Antoni Josep

(Castelló ¿?). Catedràtic de l’Institut de Castelló. Acadèmic Corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a proposta de Leopoldo Querol. Gascó i Sidro fou l’autor de l’estudi sobre la nostra Arxiprestal que serví de base científica per a que fos declarada Monument Artístic Nacional.

Reverter, Francesc

(Vinaròs, segle XVIII). Com a personatge important de la Vila i tenint ja 70 anys, va acreditar documentalment el 24 de març de 1784, amb altres testimonis, la necessitat perentòria de la construcció d’un nou edifici per a l’ajuntament, ja que el vell de l’Arc del carrer Roser s’havia quedat massa menut, les escales d’accès eren massa empinades i no les podien pujar les persones majors, ni tampoc es podien fer les necessitats fisiològiques.

Gas, Llum de

gasVa ser inaugurada solemnement el dia de Sant Josep de 1893 la fàbrica o gasòmetre que es trobava al carrer de sant Pere, contra la Muralla, propietat de l’empresari Sr. Brandolí, enginyer. (Vide Il.luminació pública). Allí es va celebrar una missa a les sis de la vesprada i després en el balcó de l’Ajuntament es van encendre les llumetes que formaven l’escut de la ciutat, en mig de l’alegria i aplaudiments del públic. Abans, en 1891, En Josep Guiral Mas va proposar a l’Ajuntament l’enllumenat a gas d’hulla, ja que fins llavos s’utilitzaven uns fanals de petroli i aquests van servir després momentàniament per fer el canvi. Es van instal.lar deu canelobres de ferro fundit al carrer de sant Francesc, llavors Dozal. Però poc a poc l’electricitat anava guanyant terreny i s’inaugurà ja aquesta en la Fonda la Viuda que va ser el primer edifici en comptar amb eixe progrès. En 1910 s’inaugurava també la llum elèctrica a l’església Arxiprestal i la fàbrica de gas va desaparèixer definitivament, venet-se les ferralles en maig de 1916. La veu popular de Vinaròs va traure la cançó següent, que es va fer molt famosa en el seu temps:
N’ han posat el gas al pobleque és un adelanto granel petroleo i la benzinael preu li rebaixaran.Adiòs, gresols i quinquésbombetes i gots de llumja no mos vorem mai mésja no mos fareu mé fum.Explicat i dis-ho tot que el públic està impacient,no entretingueu a la gentves dient-ho poc a poc.La xica que no festejai arriva als vint-i-cinc anysSe’n aficiona a l’esglésiai es queda p.a vestir sants.etc..

Reverter, Fra Alexandre

(Vinarós ? -29-V-1822). Ultim abat vinarossenc de Benifassà. Va ser elegit en 1818 per a ocupar el càrrec d’abat mitrat d’aquella comunitat. Decretada pel govern de la Nació la supressió dels convents i expulsió dels religiosos en 1820, va vindre a Vinaròs el 14 de juliol de 1821, des d’on va enviar cap a València tot l’arxiu i important biblioteca del monestir, morint a la nostra vila el 29 de maig de 1822.

Garrotxa

Segons el prestigiòs diccionari d’Alcover- Moll, aquest topònim és el nom d’una muntanya situada prop de Vinaròs.

Reverter, Agustí

(Vinaròs, segle XIX). Segons l’obra del prestigiòs Carles Sarthou Carreres (Geogr. General. Pàg 962) aquest destacat vinarossenc fou un extraordinari patriota, gran defensor de la causa liberal. Desconeixem més dades d’aquest personatge del que Borràs Jarque sols nomena a un Agustí Reverter que fou regidor de l’Ajuntament en 1811.