Autor: AmicsDeVinaros

(Vinaròs 1894-1961).. Destacat i popular mestre d’obres i empresari de la construcció. Conegut també amb el renom de “Granero”. Tenia un gran magatzem, amb fàbrica de materials i hort al carrer de l’Àngel, on després s’edificà la sala del cine “JJ” i un altre hort situat al carrer del Remei on es va construir l’atzucac de Locella i Cruz. Fabricava en la seua empresa molta classe de materials de construcció, com pilons de baranes, “barandilles” per a xalets, rajoles, tubs de ciment per al reg, pedra artificial i de granit, etc. proveïnt i treballant a tota la comarca, a les illes Columbretes, i marcant tota una època des de la guerra civil fins finals de la década de 1950.

(Cardona 1936 – València 23-VIII-1998). Enginyer Tècnic de Mines. Fundador i ex-director de l’Orfeó Vinarossenc, Pequeños Cantores del Misericòrdia i Coral Juvenil Sant Sebastià. Va composat diverses obres, obtenint el Premi Nacional de Composició «Manuel Parada» d’havanneres, de Torrevieja, per la seua obra «Flores de Amor». Va residir a la nostra ciutat des de 1966. Pare de Daniel, Xavier i Gabriel García Gil, els dos últims nascuts a Vinaròs. Va morir hospitalitzat a València als 62 anys.

(Vinaròs?) Hi ha el cas d’un repartiment d’una gran herència de finques i cases de Vinaròs en temps de mossèn Bono. Les seues finques subhastades en 1932 aquí en Vinaròs, pareix clar que molts anys desprès de la seua mort, eren molt importants. Els cognoms castellans i que un albacea testamentari ocupés el càrrec de Majordom del Sant Hospital de “San Marcos y San Francisco de Borja” de la ciutat de Gandía, sent aquesta una ciutat Ducal, podria facil.litar-nos la pista sobre un personatge que els investigadors vinarossencs estan buscant: El d’un virrei nascut a Vinaròs. Així llegim el següent en la Rev. “San Sebastián”, del 6-III-1932: “A petición del albacea testamentario de Don Antonio García Mendoza, el Sr. Cura Arcipreste de esta ciudad D. José Pascual Bono Boix, por sí y como apoderado del otro albacea testamentario que representa el cargo de Mayordomo del Santo Hospital de San Marcos y San Francisco de Borja de la ciudad de Gandía, llamado D. Enrique Espí Quíles, se celebrará subasta pública, en el Salón del Círculo Católico de esta población, sito en la calle de Ruiz Zorrilla, el día catorce de los corrientes, a las diez horas del mismo día, ante el Notario D. Joaquin Ubeda Saráchaga, para la venta de las fincas siguientes:(hi ha una llarga relació…)” (Rev. “San Sebastián”, 6-III-1932) Per altra part també tenim un altre personatge amb els mateixos cognoms en aquesta següent notícia: “CUERPO DE TORREROS. Cos que prestava servei en la costa i va estar vigent fins l’any 1850 aproximadament. El seu darrer cap a Vinaròs era D. Joaquin García y Mendoza. Tenien el cos de guàrdia al baluart del Fortí i a la Torre de Sol de Riu”. L’oficial Garcia y Mendoza era sense dubte algun noble en aquella època. El rector mossèn Enric Porcar va aportar la notícia que recordava de que uns investigadors li van demanar la partida de bateig d’un virrei del Perú, deia ell. No es va guardar la còpia i basant-nos solament en la seua memòria tardana no podem afirmar res rotundament. Així tenim que un virrei del Perú es deia José Antonio de Mendoza i fou virrei entre 1735 i 1746, que podría tractar-se d’algun antecedent o parent anterior de Don Antonio García Mendoza. El seu any de naixement era segons dades trobades per Internet el 1667, però al registre parroquial no figura. Gràcies a Joan Bover que té ordenats tots els registres parroquials dos Garcia de Mendoza havien nascut a Vinaròs: el 1er en 1802 i es deia de nom Joaquim Mª de la Guarda, Maties, Josep Lluís; i un altre en 1812, Antoni Mª Martin Garcia de Mendozaa, el dia 11 de novembre de 1812, sent fill de Ignasi Garcia Dopménech de la Jana i de Vicenta de Mendoza de Molló o Moltó d’Alcalà de Xivert, sent els avis paterns D. Salvador Garcia de València i Dª Mª Fca. Domènech de Vinaròs: Els avis materns eren D. Pedro Fermín de Mendoza d’Alcoi i Dª Pascuala Molló o Moltó, també d’Alcoi. Aquest Pedro havia mort a Vinaròs en 1775. Tots eren de l’estat dels nobles, ja que utilitzen el “Don”. Molts altres virreis també tenien el cognom Mendoza; tots els Mendoza eren senyors molt rics i poderosos. Un altre virrei era Armendáriz amb una plaça dedicada a Pamplona i a Vinaròs hi va haver un noble cavaller Hermendàriz, encarregat del “Real Salero de esta villa”, i era natural de Anorbe, en Navarra, o sigue, parent, molt segurament. Josep Atº Gómez Sanjuán va exposar-se massa en posar en un article publicat el nom de Manso. Però el lloc de naixement del virrei Manso està ben definit i no és Vinaròs.