Va nàixer com a tal carrer retolant-se amb eixe nom en gener de 1966 i va des de la Plaça de Bous al carrer de sant Francesc (antiga muralla liberal). Segons diuen les Trobes de Mossèn Jaume Febrer, molt poc credibles, va ser Raimundo d’Alòs qui va poblar Vinaròs. Eixe personatge segurament no va tenir res a vore amb el nostre poble. Sols el fet de ser Vinaròs un empori del vi des de l’Edat Mitjana va fer suposar que Vinaròs volia dir «Vinya d’Alòs», creant eixa confusió en que van caure els nostres historiadors, com Rafels Garcia, Borràs Jarque i mossèn Milián, encara que molt anteriorment es creés l’escut parlant de la nostra Vila, amb un cep i una ala, amb poc fonament històric. Pura llegenda. Ben clar ho deixa escrit Almela i Vives en el seu article «Vinaroz, clarísima ciudad». (Vide id.)
Alcanar, Atac d’
Acció de guerra desastrosa per a la població de Vinaròs. En l’acció desgraciada de l’Atac d’Alcanar, un grup de joves vinarossencs van anar a socòrrer els canareus que estaven setiats pels carlins a la seua església i campanar. Ramon Cabrera, qui comanava els carlins, no va desaprofitar l’ocasió i va deixar morts en el camp de batalla seixanta dos o seixanta tres vinarossencs, segons diferents versions. Fou una terrible acció de guerra civil en que van morir en anar a ajudar als canareus que sofrien un atac del general carlí Ramon Cabrera el diumenge 18 d’octubre de 1835. Els canareus es defensaven, tancats a l’església i campanar. La notícia la van fer arribar a Vinaròs i acabada la missa, a la qual assistia el Batalló de la Milícia Nacional, es va donar l’ordre de canviar l’uniforme i preparar-se per a les armes. El Batalló es va situar a la vora del Riu Sénia. El propi Ramón Cabrera ho referix així: «(…) El enemigo se hallaba a tiro de fusil del pueblo formado en masa y con las guerrillas desplegadas, continuando la marcha, arma a discreción y paso de carga, creyendo sin duda aterrarnos con el toque de ataque que se oía de sus cornetas y cajas; 
y mandé adelantar las fuerzas al paso redoblado con orden de secundar mis movimientos de carga. Hizo alto la columna y rompió el fuego su guerrilla, y nosotros avanzamos sin contestar hasta que hallándonos a medio tiro de pistola, mandé armar la bayoneta, y a la voz de «Viva el Rey» se dió la carga; me metí en medio de la masa, la dispersé, entró el desorden i siguió la fuga; llegó la reserva, se les persiguió en todas direcciones, y sobre 100 fueron las víctimas que, despreciando la voz de «cuartel», quedaron en el campo de batalla. (…)».
Els noms dels vinarossencs morts van ser escrits en lletres orlades d’or al saló de sessions de l’Ajuntament; al carrer del camí d’Alcanar se’l va denominar des de llavors carrer del «Màrtirs d’Alcanar»; Tots els anys, des de 1839 es celebrava el seu aniversari fins que deixà de fer-se al 1902, però els noms orlats de l’Ajuntament permaneixerien molts més anys. Ràfels Garcia vacomposar el llarg poema titulat «Muerte, Lauros y Gloria» glossant la malaurada gesta en honor dels caiguts en dita acció de guerra. Al menys una làpida amb els noms es deuria manar fer per les autoritats per recordar aquets fet històric.
La llista dels morts era:
| Joaquin Ayguals Izco | Domingo Roca Mollet |
| José Mª Julián Borrás | Agustín Bonastre Pauner |
| Juan Ballester Pons | Ramón Morezo Frexes |
| Antonio La Rosa Castellón | Juan Bta. Quixal Batiste |
| Salvador Egea Giménez | Vicente Mundo Piñana |
| Isidro Adán Lafuente | Antonio Castell Ximeno |
| Damián Delmás Gombau | Salvador Zaragozá Albella |
| Vicente Sales Zaragozá | Joaquín Tauró Gascó |
| Manuel Gisbert López | Carlos Forner Lacruz |
| Antonio Balagué Ferrer | Bartolomé Mayó Sirés |
| Francisco Costes González | José Portalés Miralles |
| Juan Bta. Julbe Llopis | Juan Bta. Pascual Mateu |
| Antonio Gombau Bordes | Guillermo Doménech Batiste |
| Pedro Doménech Gascó | Agustín Nicolau Gimeno |
| Federico Cros Mateu | Sebastian Ag. Roso Gombau |
| Agustín Cros Mateu | Fco. Anselm Banasco Corrau |
| Domingo Esparducer Escuder | Agustín Juan Piñol |
| Pedro Borrás Ferrer | Cristóbal Ortiz Rabasa |
| Francisco Martí Juan | Vicente Borrás Ferrer |
| Bautista Juan Gasó | Bautista Surió Also |
| Juan Roig Portals | Sebastián Mollons Bordes |
| Miguel Bayerri | Francisco Pallarés Reguart |
| Vicente Belete Roig | Agustín Miralles Chaler |
| Agustín Comes Giner | Wenceslao Ayza Ramos |
| Juan Bta. Persiva Ferrando | Juan Bta. García Lluch |
| Agustín Subirat Fontanet | Francisco Lluch Miravet |
| Ramon Riera Borrás | Francisco Escot Bordes |
| Agustín Safon Roure | Domingo Juan Piñol |
| Agustín Blanchadell Piñol | Agustín Gimeno Corrau |
| Isidro Ramón Pugal | Juan González |
| Tomás Zaragozá Albella |
Alcalde
President de l’Ajuntament que está al cap d’un municipi. Aquest càrrec va substituir a l’antic de Justícia que va perdurar des de la baixa edat mitja fins 1710, amb l’adveniment del primer rei borbó, Felip Vé. Els alcaldes de Vinarós durant tots eixos anys han estat els següents:
ADVERTÈNCIA. Des dels primers temps de la Reconquesta fins l’any 1710 vegeu EL CÀRREC de: JUSTICIA.
1710 Joan Baptista Febrer de la Torre
1710 Francesc Trifú. Alcalde accidental
1716 Josep Covarsí1775 Francesc Escrivano
1777 Francesc Esteve, advocat
1779 Tomàs Piera1780, 81, 82 Francesc Escrivano
1783 Josep Pons Roger
1789 Pere Pons
1789 Agustí Esteller
1790 AntoniTarragó
1791 Francesc Lluís Julian
1794 Jaume Miralles, advocat
1795 Francesc Lluís Julián
1797 Josep Jordà
1798 Manuel Escribano
1799 Josep Pons Roger
1808 Silvestre Gassó
1809 Ignasi Lazcano Gusmán i Joaquim Cervera 1. (abril)
1810 Pasqual Soriano
1811 Sebastià Covarsí Miquel Vallés (set.), Joaqu. Aragó (octubre)
1812 Joan Bta. Genovés (document signat com Alcalde Major i pel notari Andrés de Vera el 28-VII)
1812 Manuel Febrer de Pedro
1813 Salvador Forner. Francesc Antolí Esteller (setembre)
1814 Josep Miralles i Pasqual Febrer
1815 Francesc Costa1816 Francesc de Paula Mayó
1817 Sebastià Forner, advocat
1818 Maties Gil1819 Salvador Forner, advocat
1821 Salvador Zaragozà1823 Andreu Reclús
1833 Francesc Escribano
1837 i 1838 Agustí Uguet i Josep Olmet
1839-40 Wenceslao Ayguals de Izco
1840 Agustí Ballester i Wenceslao Ayguals 1. (setembre)
1842. Donato Manso
1843-44 Josep Joaquim Meseguer
1844 Nicolau Ballester
1844 Joan Francesc Forner
1846 Francesc Cabadés
1849 Joan Bta. Verdera
1850 Agustí Ballester
1851 Josep Galiana
1851-52 Agustí Ballester
1853 Joaquim Ribera
1854 Josep Galiana, Fernando Zanón i Joan Uguet (octubre)
1855 Domingo Adell, Josep Gil i Joan Uguet
1856 Joan Uguet, Josep Joaquim Meseguer, Francesc de Paula Mayó
1857 Cristòfol Grande i Juan Bautista Rico
1858 Francesc Adell, Cristòbal Gaudí i Estanislao Uguet
1859-62 Estanislao Uguet1863 Isidre Banasco (un dia). Josep Ràfels García
1864 Antoni Sorolla
1865-66 Baptista Agramunt
1867 Josep Ràfels García
1868 Demetrio Ayguals de Izco
1869 Domingo Adell
1870-73 Demetrio Ayguals de Izco
1873 Ramon Frexes Meco
1874 Antoni Verdera
1875 Salvador Masdemón
1876-1883 Joaquim Santos Ibarra Guinart
1884 Antoni Esteller, Melquíades Forés i Josep Safon Duran1885 (Josep Escribano Ballester). Angel Dozal
1887-88. Angel Dozal1888 Esteban Cros Mateu
1890 Agustí Safon Duran1891 Francesc Roca Ribera
1893 Josep Chavarria i Felip Ferrer Flos
1895 Sebastià Daufí
1898 Julià Sanz Roso
1899 Sebastià Daufí, Leopold Querol Vives i Antoni Verdera
