Carrer de Raimundo

Va nàixer com a tal carrer retolant-se amb eixe nom en gener de 1966 i va des de la Plaça de Bous al carrer de sant Francesc (antiga muralla liberal). Segons diuen les Trobes de Mossèn Jaume Febrer, molt poc credibles, va ser Raimundo d’Alòs qui va poblar Vinaròs. Eixe personatge segurament no va tenir res a vore amb el nostre poble. Sols el fet de ser Vinaròs un empori del vi des de l’Edat Mitjana va fer suposar que Vinaròs volia dir «Vinya d’Alòs», creant eixa confusió en que van caure els nostres historiadors, com Rafels Garcia, Borràs Jarque i mossèn Milián, encara que molt anteriorment es creés l’escut parlant de la nostra Vila, amb un cep i una ala, amb poc fonament històric. Pura llegenda. Ben clar ho deixa escrit Almela i Vives en el seu article «Vinaroz, clarísima ciudad». (Vide id.)

Alcanar, Atac d’

AlcanarAcció de guerra desastrosa per a la població de Vinaròs. En l’acció desgraciada de l’Atac d’Alcanar, un grup de joves vinarossencs van anar a socòrrer els canareus que estaven setiats pels carlins a la seua església i campanar. Ramon Cabrera, qui comanava els carlins, no va desaprofitar l’ocasió i va deixar morts en el camp de batalla seixanta dos o seixanta tres vinarossencs, segons diferents versions. Fou una terrible acció de guerra civil en que van morir en anar a ajudar als canareus que sofrien un atac del general carlí Ramon Cabrera el diumenge 18 d’octubre de 1835. Els canareus es defensaven, tancats a l’església i campanar. La notícia la van fer arribar a Vinaròs i acabada la missa, a la qual assistia el Batalló de la Milícia Nacional, es va donar l’ordre de canviar l’uniforme i preparar-se per a les armes. El Batalló es va situar a la vora del Riu Sénia. El propi Ramón Cabrera ho referix així: «(…) El enemigo se hallaba a tiro de fusil del pueblo formado en masa y con las guerrillas desplegadas, continuando la marcha, arma a discreción y paso de carga, creyendo sin duda aterrarnos con el toque de ataque que se oía de sus cornetas y cajas; Alcanar_2y mandé adelantar las fuerzas al paso redoblado con orden de secundar mis movimientos de carga. Hizo alto la columna y rompió el fuego su guerrilla, y nosotros avanzamos sin contestar hasta que hallándonos a medio tiro de pistola, mandé armar la bayoneta, y a la voz de «Viva el Rey» se dió la carga; me metí en medio de la masa, la dispersé, entró el desorden i siguió la fuga; llegó la reserva, se les persiguió en todas direcciones, y sobre 100 fueron las víctimas que, despreciando la voz de «cuartel», quedaron en el campo de batalla. (…)».

Els noms dels vinarossencs morts van ser escrits en lletres orlades d’or al saló de sessions de l’Ajuntament; al carrer del camí d’Alcanar se’l va denominar des de llavors carrer del «Màrtirs d’Alcanar»; Tots els anys, des de 1839 es celebrava el seu aniversari fins que deixà de fer-se al 1902, però els noms orlats de l’Ajuntament permaneixerien molts més anys. Ràfels Garcia vacomposar el llarg poema titulat «Muerte, Lauros y Gloria» glossant la malaurada gesta en honor dels caiguts en dita acció de guerra. Al menys una làpida amb els noms es deuria manar fer per les autoritats per recordar aquets fet històric.

La llista dels morts era:

Joaquin Ayguals Izco Domingo Roca Mollet
José Mª Julián Borrás Agustín Bonastre Pauner
Juan Ballester Pons Ramón Morezo Frexes
Antonio La Rosa Castellón Juan Bta. Quixal Batiste
Salvador Egea Giménez Vicente Mundo Piñana
Isidro Adán Lafuente Antonio Castell Ximeno
Damián Delmás Gombau Salvador Zaragozá Albella
Vicente Sales Zaragozá Joaquín Tauró Gascó
Manuel Gisbert López Carlos Forner Lacruz
Antonio Balagué Ferrer Bartolomé Mayó Sirés
Francisco Costes González José Portalés Miralles
Juan Bta. Julbe Llopis Juan Bta. Pascual Mateu
Antonio Gombau Bordes Guillermo Doménech Batiste
Pedro Doménech Gascó Agustín Nicolau Gimeno
Federico Cros Mateu Sebastian Ag. Roso Gombau
Agustín Cros Mateu Fco. Anselm Banasco Corrau
Domingo Esparducer Escuder Agustín Juan Piñol
Pedro Borrás Ferrer Cristóbal Ortiz Rabasa
Francisco Martí Juan Vicente Borrás Ferrer
Bautista Juan Gasó Bautista Surió Also
Juan Roig Portals Sebastián Mollons Bordes
Miguel Bayerri Francisco Pallarés Reguart
Vicente Belete Roig Agustín Miralles Chaler
Agustín Comes Giner Wenceslao Ayza Ramos
Juan Bta. Persiva Ferrando Juan Bta. García Lluch
Agustín Subirat Fontanet Francisco Lluch Miravet
Ramon Riera Borrás Francisco Escot Bordes
Agustín Safon Roure Domingo Juan Piñol
Agustín Blanchadell Piñol Agustín Gimeno Corrau
Isidro Ramón Pugal Juan González
Tomás Zaragozá Albella

Alcalde

President de l’Ajuntament que está al cap d’un municipi. Aquest càrrec va substituir a l’antic de Justícia que va perdurar des de la baixa edat mitja fins 1710, amb l’adveniment del primer rei borbó, Felip Vé. Els alcaldes de Vinarós durant tots eixos anys han estat els següents:

ADVERTÈNCIA. Des dels primers temps de la Reconquesta fins l’any 1710 vegeu EL CÀRREC de: JUSTICIA.

1710 Joan Baptista Febrer de la Torre

1710 Francesc Trifú. Alcalde accidental

1716 Josep Covarsí1775 Francesc Escrivano

1777 Francesc Esteve, advocat

1779 Tomàs Piera1780, 81, 82 Francesc Escrivano

1783 Josep Pons Roger

1789 Pere Pons

1789 Agustí Esteller

1790 AntoniTarragó

1791 Francesc Lluís Julian

1794 Jaume Miralles, advocat

1795 Francesc Lluís Julián

1797 Josep Jordà

1798 Manuel Escribano

1799 Josep Pons Roger

1808 Silvestre Gassó

1809 Ignasi Lazcano Gusmán i Joaquim Cervera 1. (abril)

1810 Pasqual Soriano

1811 Sebastià Covarsí Miquel Vallés (set.), Joaqu. Aragó (octubre)

1812 Joan Bta. Genovés (document signat com Alcalde Major i pel notari Andrés de Vera el 28-VII)

1812 Manuel Febrer de Pedro

1813 Salvador Forner. Francesc Antolí Esteller (setembre)

1814 Josep Miralles i Pasqual Febrer

1815 Francesc Costa1816 Francesc de Paula Mayó

1817 Sebastià Forner, advocat

1818 Maties Gil1819 Salvador Forner, advocat

1821 Salvador Zaragozà1823 Andreu Reclús

1833 Francesc Escribano

1837 i 1838 Agustí Uguet i Josep Olmet

1839-40 Wenceslao Ayguals de Izco

1840 Agustí Ballester i Wenceslao Ayguals 1. (setembre)

1842. Donato Manso

1843-44 Josep Joaquim Meseguer

1844 Nicolau Ballester

1844 Joan Francesc Forner

1846 Francesc Cabadés

1849 Joan Bta. Verdera

1850 Agustí Ballester

1851 Josep Galiana

1851-52 Agustí Ballester

1853 Joaquim Ribera

1854 Josep Galiana, Fernando Zanón i Joan Uguet (octubre)

1855 Domingo Adell, Josep Gil i Joan Uguet

1856 Joan Uguet, Josep Joaquim Meseguer, Francesc de Paula Mayó

1857 Cristòfol Grande i Juan Bautista Rico

1858 Francesc Adell, Cristòbal Gaudí i Estanislao Uguet

1859-62 Estanislao Uguet1863 Isidre Banasco (un dia). Josep Ràfels García

1864 Antoni Sorolla

1865-66 Baptista Agramunt

1867 Josep Ràfels García

1868 Demetrio Ayguals de Izco

1869 Domingo Adell

1870-73 Demetrio Ayguals de Izco

1873 Ramon Frexes Meco

1874 Antoni Verdera

1875 Salvador Masdemón

1876-1883 Joaquim Santos Ibarra Guinart

1884 Antoni Esteller, Melquíades Forés i Josep Safon Duran1885 (Josep Escribano Ballester). Angel Dozal

1887-88. Angel Dozal1888 Esteban Cros Mateu

1890 Agustí Safon Duran1891 Francesc Roca Ribera

1893 Josep Chavarria i Felip Ferrer Flos

1895 Sebastià Daufí

1898 Julià Sanz Roso

1899 Sebastià Daufí, Leopold Querol Vives i Antoni Verdera