Autor: misu

Construit en 1784 damunt de l’escola de primeres lletres la qual s’ havia edificat sobre la primitiva església, uns dos segles desprès de fer-se les obres de l’església, campanar i façana barroca de l’arxiprestal. Es va demanar la seua construcció atès que el vell tenia sols una sala en la que no cabien tots els regidors quan es reunien i en que hi havia l’armari dels papers i de les actes que ocupava un bon espai. S’aduïa que no tenia serveis per a fer les necessitats apremiants ni presó de persones principals; que l’escaleta exterior d’accès era molt empinada i es banyaven quan plovia. (Vide Bover Puig «El Ayuntamiento de Vinaroz» al setm. “Vinaroz”, nº 906, any 1974). Des de la seua construcció quasi tots els alcaldes han volgut posar l’edifici al dia. Sobretot en els nostres temps en que el poder adquisitiu amb el desenrrotllament econòmic dels anys seixanta s’ha fet molt més ostensible. Així l’alcalde Ramon Adell va fer reformes de modernització desprès de les dutes a terme de forma molt precària per Talavera, el qual prou va fer restaurant totes les destroces de la guerra civil del 36 a les escoles i demés mobiliari urbà. L’alcalde Balada va fer el despatx nou i en les obres mampreses en novembre de 1968 va renovar el saló de sessions i va fer posar carreus de pedra a tota la part baixa de la façana principal. Lluís Franco va manar esculpir als germans Caballero un escut per a damunt la porta, va adquirir un retrat del rei Joan Carles per al saló de sessions i va iniciar una col.lecció de pintures amb un Concurs Nacional de Pintura, dotat amb 50.000 pessetes. En temps de R. Bofill s’ha remodelat la planta baixa del lloc de guàrdia i acristallament de quasi totes les oficines de registre i s’ha afegit un altre entre-pis al terrat; l’any 1993 el mestre d’obres Ramon Oms va reboçar tota la seua façana, fent desaparèixer els bonys de les parets velles, fetes aquestes a l’ús antic. Jacinto Moliner a l’any 2001 el va modernitzar altra vegada, fent el despatx molt nou i ampliant les dependències per la casa del costat (on s’ubicava el Banc de Valencia i en la que havia nascut Leopoldo Querol).

(Vinaròs). Jenny él l’autora d’un llibre on reflexa els seus records, sentiments i vivències personals sobre la vida, escrits en prosa i en vers indistintament. Publicat per l’Editorial Antinea, fou presentat a la prempsa el 15 d’octubre de 2004.

Menestral que treballa la fusta a les drassanes de vaixells i projecta i construeix tota mena d’embarcacions. De vegades aquest ofici apareix denominat mestre d’aixa i a Vinaròs aquest treball es pot considerar quasi mil.lenari, ja vigent i documentat en temps del rei valencià Alfons el Magnànim amb la fusta dels boscos de Rossell i de la tinença de Benifaçà. Al 1594 apareixen ja citats els mestres d’aixa Montserrat Verge i Arcís Gallén. (V. Drassanes). Altres noms que apareixen són:Evangelista, Sebastià.Fluxà, Miquel.Isarch, Sebastià.Lluch, Josep Antoni.Pascual, Agustí.Portalés, Francesc.Roca, Josep AgustíSalomó, Antoni.Salomó, Josep.

Hostal antic que es trobava junt a la carretera de Vinaròs a Morella, en terme de Catí i en el punt que separa les comarques del Baix Maestrat i dels Ports.

Els aiguats més forts es produeixen normalment a la tardor encara que no són exclusius d’aquesta estació com així es pot comprovar amb els desbordaments que ha patit el nostre riu. El més fort que s’ha patit al nostre terme va batre el récord del segle XX de tota la província i es produí el dia 1 d’octubre de 1986 en que caigueren més de 250 litres per metre quadrat. Es calcularen els danys que es van ocasionar en més de 200 milions de pessetes. En gener – febrer de 1998 van caure 145 litres per m. anegant tots els camps.

Beguda alcohòlica que s’extraia de la destil.lació del raïm o vi. En 1835 Joan Reguart ostentava el càrrec d’Alcalde Major a Vinaròs, el qual va manar a totes les poblacions de la seua jurisdicció, les del Partit Judicial, a Peníscola, Benicarló, Càlig i Sant Jordi que li passenssen informació sobre totes les destileries d’aiguardent, per ser un producte molt important que s’extraia del vi i de les figues. Joaquim Ayguals d’Izco era l’alcalde de Vinarós en 1834, elegit pels nou contribuents més importants. Era propietari d’una fàbrica d’aiguardent en la que tenia dos calderes de 50 cànters cadascuna i era la més important de tot el Partit judicial, Va morir eixe any en el famós “atac d’Alcanar”. A Vinaròs algunes fàbriques ostentaven ja llavors les altes xemeneies de les que encara se’n pot vore alguna. En 1916 encara fabricaven aiguardent Sebastià Fontanet i Josep Talavera, continuant en 1933 la de Joan Rabassa i la vidua de J. Talavera. L’aiguardent de la comarca va anar desapareixent a mesura que desapareixia el cultiu de la vinya.