En 1983 ostentaven oficialment aquesta titularitat, inscrits en el seu Col.legi Oficial, els senyors: Obduli Balanzá Fábregas, Ivonne Beltran Gasia, Jacinto Bellés Barreda, Concepció Navarro Llopis i Joan Puchol Tena.
AFANIAS
Asociación de Familiares y Amigos de Niños y Adultos Subnormales. Creada a la nostra ciutat a principis dels anys vuitanta; era llavors el seu president Pedro Oliva Pino (1981). En 1999 era presidida l’entitat per Pedro Vinagre.
Aeroclub
(Aeroclub Maestrat). Amb idea d’Enric Adell i Iñaki Ortúzar Landete, es va promoure la idea a l’abril de 1993, de fer un aeroclub en una finca de la partida de les Soterranyes, el qual comptaria en un principi amb una pista de 700 metres de longitud per 30 d’amplada, per a avions de càrrega i d’uns pocs passagers. La iniciativa no va prosperar ja que el Partit Popular des de Castelló va promoure un altre aeroport provincial com alternativa. Ha seguit servint, però, anys després per a avionetes de fumigament, ultralleugers i demés aparells esportius. L’aeroclub va ser inaugurat oficialment per les autoritats locals dins de les festes de Sant Joan de l’any 2004.
Adrià VI
(Utrech 1459-Roma 1523). Papa. Bisbe de Tortosa. Havia sigut preceptor de l’emperador Carles I. Com a Bisbe de la seu episcopal tortosina des de 1516 a 1522 va tenir una gran activitat en tots els ordres, però no va xafar mai la seua diòcesi, encara que alguns historiadors relacionen les seues anades i vingudes per les nostres terres, mitjantçant el port natural de Vinaròs, tant important en aquell temps. Va ser nomenat cardenal en 1517, i també Inquisidor General de la Corona d’Aragó i del Regne de Castella. Fou encarregat de deturar els moviments dels agermanats a València, cas en el que va haver de desentendre’s en favor de
Diego Hurtado de Mendoza i també dels comuners de Castella. Sent ja Papa va concedir al Rei la Butlla de 1523 per la qual s’incorporaven a la Corona de Castella a perpetuitat totes les terres i ingressos de les ordes militars. A ell deuen els bisbes de Tortosa el privilegi especial de revestir-se com els cardenals amb els colors de la púrpura.
Adoració nocturna
Moviment creat a París en 1849, la missió del qual és vetllar el santíssim sagrament exposat. Celebra vetllades nocturnes una vegada al mes i excepcionalment unes «Festes de les Espigues», d’àmbit comarcal o diocessà. Va ser fundat a la nostra ciutat el 21 d’abril de 1889 pels tortosins mossèn Sol i l’advocat Ramon Foguet. La ciutat va celebrar molt solemnement el centenari de la fundació el 21 d’abril de 1990, participant 26 representants de diferents poblacions i presidint els actes el bisbe electe de Barcelona, monsenyor Carles i Gordó. La bandera que ostentava la Secció de Vinarós va ser brodada per les monges de la Consolació al novembre de 1923, però ja actualment es trobava extraviada. Entre les festes de les Espigues comarcals que es van realitzar a Vinarós destaquen les de l’ermita en 1940 i 1949, la de 1955 en la població, essent la primera amb motiu de la reposició de la nova imatge de la Verge de la Misericòrdia, que substituí a la suposadament gòtica, cremada durant la darrera guerra civil.
Administracións de loteries
Vinaròs ha comptat des de principis de segle amb una Administració de Loteria Nacional que abasteix la comarca. En els anys vint en que va tocar la “grossa” era administrada per don Julio Chillida Melià, fins la seua mort ocorreguda en 1924. Segurament seria el seu nebot, Julio Chillida Saura, el seu successor. Aquest va ser assassinat junt al cementeri d’Alcora per les seues idees religioses al començament de la Guerra Civil, en octubre de 1936. Segurament degut a l’interès que la lotería despertava en els vinarossencs, en el mes de març de 1931 una altra Administració va ser concedida a la viuda de Mariano Barceló Marzal (militar que havia lluitat a la Guerra de Filipines), Anna Ayala Pauner amb dos filles, Francisca Barceló Ayala, que va nàixer a les Filipines i la seua germana Aurora, nascuda posteriorment a Vinaròs, que conjuntament portaven l’administració fins a temps que molts hem conegut. D’elles va ser trasmesa a Pascuala Meseguer Ferrás en la dècada de 1990 i després al seu fill Vicent Moliner Meseguer, administrador actual. A finals de la dècada de 1980 es va concedir una altra administració a Carmen Verdera, degut al creixement de la població i que es troba emplaçada a la plaça de sant Antoni.