Acció de guerra desastrosa per a la població de Vinaròs. En l’acció desgraciada de l’Atac d’Alcanar, un grup de joves vinarossencs van anar a socòrrer els canareus que estaven setiats pels carlins a la seua església i campanar. Ramon Cabrera, qui comanava els carlins, no va desaprofitar l’ocasió i va deixar morts en el camp de batalla seixanta dos o seixanta tres vinarossencs, segons diferents versions. Fou una terrible acció de guerra civil en que van morir en anar a ajudar als canareus que sofrien un atac del general carlí Ramon Cabrera el diumenge 18 d’octubre de 1835. Els canareus es defensaven, tancats a l’església i campanar. La notícia la van fer arribar a Vinaròs i acabada la missa, a la qual assistia el Batalló de la Milícia Nacional, es va donar l’ordre de canviar l’uniforme i preparar-se per a les armes. El Batalló es va situar a la vora del Riu Sénia. El propi Ramón Cabrera ho referix així: «(…) El enemigo se hallaba a tiro de fusil del pueblo formado en masa y con las guerrillas desplegadas, continuando la marcha, arma a discreción y paso de carga, creyendo sin duda aterrarnos con el toque de ataque que se oía de sus cornetas y cajas; 
y mandé adelantar las fuerzas al paso redoblado con orden de secundar mis movimientos de carga. Hizo alto la columna y rompió el fuego su guerrilla, y nosotros avanzamos sin contestar hasta que hallándonos a medio tiro de pistola, mandé armar la bayoneta, y a la voz de «Viva el Rey» se dió la carga; me metí en medio de la masa, la dispersé, entró el desorden i siguió la fuga; llegó la reserva, se les persiguió en todas direcciones, y sobre 100 fueron las víctimas que, despreciando la voz de «cuartel», quedaron en el campo de batalla. (…)».
Els noms dels vinarossencs morts van ser escrits en lletres orlades d’or al saló de sessions de l’Ajuntament; al carrer del camí d’Alcanar se’l va denominar des de llavors carrer del «Màrtirs d’Alcanar»; Tots els anys, des de 1839 es celebrava el seu aniversari fins que deixà de fer-se al 1902, però els noms orlats de l’Ajuntament permaneixerien molts més anys. Ràfels Garcia vacomposar el llarg poema titulat «Muerte, Lauros y Gloria» glossant la malaurada gesta en honor dels caiguts en dita acció de guerra. Al menys una làpida amb els noms es deuria manar fer per les autoritats per recordar aquets fet històric.
La llista dels morts era:
| Joaquin Ayguals Izco | Domingo Roca Mollet |
| José Mª Julián Borrás | Agustín Bonastre Pauner |
| Juan Ballester Pons | Ramón Morezo Frexes |
| Antonio La Rosa Castellón | Juan Bta. Quixal Batiste |
| Salvador Egea Giménez | Vicente Mundo Piñana |
| Isidro Adán Lafuente | Antonio Castell Ximeno |
| Damián Delmás Gombau | Salvador Zaragozá Albella |
| Vicente Sales Zaragozá | Joaquín Tauró Gascó |
| Manuel Gisbert López | Carlos Forner Lacruz |
| Antonio Balagué Ferrer | Bartolomé Mayó Sirés |
| Francisco Costes González | José Portalés Miralles |
| Juan Bta. Julbe Llopis | Juan Bta. Pascual Mateu |
| Antonio Gombau Bordes | Guillermo Doménech Batiste |
| Pedro Doménech Gascó | Agustín Nicolau Gimeno |
| Federico Cros Mateu | Sebastian Ag. Roso Gombau |
| Agustín Cros Mateu | Fco. Anselm Banasco Corrau |
| Domingo Esparducer Escuder | Agustín Juan Piñol |
| Pedro Borrás Ferrer | Cristóbal Ortiz Rabasa |
| Francisco Martí Juan | Vicente Borrás Ferrer |
| Bautista Juan Gasó | Bautista Surió Also |
| Juan Roig Portals | Sebastián Mollons Bordes |
| Miguel Bayerri | Francisco Pallarés Reguart |
| Vicente Belete Roig | Agustín Miralles Chaler |
| Agustín Comes Giner | Wenceslao Ayza Ramos |
| Juan Bta. Persiva Ferrando | Juan Bta. García Lluch |
| Agustín Subirat Fontanet | Francisco Lluch Miravet |
| Ramon Riera Borrás | Francisco Escot Bordes |
| Agustín Safon Roure | Domingo Juan Piñol |
| Agustín Blanchadell Piñol | Agustín Gimeno Corrau |
| Isidro Ramón Pugal | Juan González |
| Tomás Zaragozá Albella |