Amèrica

Les relacions de tipus comercial de Vinarós amb Amèrica s’estableixen a partir del Reial Decret de Carles III, de 1778, que concedeix als ciutadans de la Corona d’Aragó poder comerciar amb Amèrica. Fins llavors tot el comerç amb les Indies s’establia per llei des de Cadis i els nostres marins ja feien viatges, peró sempre per a empreses que havien de traficar a traves d’aquella capital andalusa. Així ens apareix el comerciant vinarossenc Lostau, propietari d’unes industries papereres a La Sénia, que manté plets i un ric comerç amb Amèrica i radica igualment a Càdis que a Vinarós. El paper que es demana des d’Amèrica en el segle XVIII es sobretot paper d’encigarrar acaparant tota la producció valenciana. El primer capità de vaixell que va a Amèrica fletat per rics valencians es Altavella de Vinarós en 1805 amb alguns altres marins també del nostre poble (Vide Altavella). El comerç de la seda -sobretot en la segona mitat del segle XVIII- i del vi cap a les Indies (La Havanna, Montevideo, Nova York, etc.) amb altres productes menys valorats, com el lli, cànem, safrà, etc., s’estableix comunment i els vaixells vinarossencs creuen sovint l’Atlàntic, retornant amb altres productes exòtics que s’aprofiten a Vinaròs, com el cacau de Mèxic, o el sucre que serviran per a abastir la abundant indústria dels mestres xocolaters, que sentarà merescuda fama a Vinaròs, fabricant el producte i distribuint-lo pels pobles de la comarca. Madoz en el seu Diccionari, publicat en 1850 diu: “INDUSTRIA Y COMERCIO. Se ejercen algunas profesiones científicas; todas las artes mecánicas indispensables; mas la ind. dominante en el país es la navegación, pesca y construcción de buques en el astillero de Vinaroz, donde se construyen de todos los portes, tanto para el cabotage como para la carrera de América».A finals del segle XIX i principis del XX Vinaròs exporta a Sudamèrica moltes colxes, donant gran impuls a aquesta indústria local però la gran crisi agrícola que patix la península i el camp valencià en particular propiciarà una forta emigració de vinarossencs cap a Argentina i Uruguay. Buenos Aires, Rio Cuarto, Córdoba i Montevideo seràn els llocs preferits pels nostres emigrants. D’elles serà la colònia de Rio Cuarto, a l’Argentina, la més nombrosa, on van aplegar a anar unes dos-centes famílies vinarossenques a finals de segle i principis d’aquest. Més modernament, l’emigració, per causes degudes a la guerra civil, es va dirigir cap a Méxic, (Maria Conesa, López Dóriga, germans Anglés, etc.).