(Vinaròs,1863 – Badalona,1938). Apareix en el cens electoral de 1910 com a pintor. Més conegut com a poeta de ranci sabor local. Va nàixer en la casa de l’ advocat Tomàs Ramos en la plaça Sant Antoni. Autor de «Roseta la del Barranc», obra teatral de costums vinarossenques, com «Garneu se casa eixa nit», estrenada al teatre Ateneu en 4 de maig de 1932 i dedicada al Centro Cultural Vinarocense de Barcelona, i «Garneu que ve de les Mèriques». Com poeta se li va publicar «Feixet de Versos». Se li atribueix el poema «Lamentacions de Sant Telm», publicada en el Setmanari Vinaroz en 22-VI-1963. Va fundar i dirigir el «DIARI» (sic) humorístic local «La fulla de Col», del que apenes van eixir a la llum alguns números (Vide id). Colaborava sovint en la revista local “San Sebastián” baix el pseudònim de «Sastià» i també en “Patria”. Al gener de 1917 va ser nomenat colaborador musical de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i el mateix mes va composar un himne a Sant Sebastià, la música del qual la va posar el jove Leopold Querol, i que comença dient «Cantemos al patron»; no va tenir l’èxit que havia adquirit ja l’anterior de mossèn Bellpuig, del «Patria y fe nos han reunido» que ja havia calat en la gent. Va ser nomenat professor de dibuix de l’Escola Municipal d’Art, instal.lada llavors a “l’Escola D’Alt” (Plaça Jovellar), des de que aquesta escola es va fundar el 15 de juny de 1929, amb un sou de 1.200 pessetes a l’any. Allí ensenyava geometria i nocions d’Arquitectura als obrers, dedàlica als fusters i torèutica als ferrers, etc.