Arxicofradia de la Mare de Déu de la Misericòrdia

Va ser el Pontífex Benet XIII, el qual no era el considerat “antipapa” Luna, qui en butlla del 13 de maig de 1727 va erigir canònicament la Confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Llavors el clergat va acordar celebrar processó de la patrona el quart diumenge de cada mes. L’antiga associació de dones pies per a cuidar el culte, la imatge i la festa de la Verge va ser refundada a pincipis de segle per mossèn Pasqual Bono (1917), i molts anys després represa també pel rector Alvaro Capdevila així el 1963, es va formar una nova Junta amb la intenció d’embellir els actes del dia de la festa. Des de sempre la festa de la Verge ha quedat eclipsada per la de sant Sebastià. Això va motivar ja l’any 1688, «el vot sagrat de la vila» per a potenciar-la: «Atenent la magnífica Vila als grans beneficis experimentats y per complir en sa obligació, pues ja en lo any 1688 votà de ferli festa tots los anys...». Aquesta nova associació recreada modernament estava presidida per la senyora Rosita Robles qui encara ocupa el càrrec quaranta anys després en l’any 2003 i la formaven també Manuela Milan, Lolita Ribera, Dolores Morales, Conxita Costes Fustegueras, Maria Agustina Mercader, Paulina Agramunt, Teresita Brau, Conxa Ratto, etc. Aquesta junta, a més de realçar la festa, va adquirir en els anys 1971 i 1972 l’actual peanya per 30.000 pessetes, obra de l’escultor valencià Ponsoda, unes corones reconstituides en or, pedreries i brillants fins, amb un cost de 75.650 pessetes i diversos mantells per recobrir i embellir la imatge de la Verge.