Ayguals de Izco, Demetrio

(Reus 23-I-1814, ?). Comanat de la Milícia Nacional i Alcalde de la ciutat en dos ocasions: en 1868, i després en un altre període des de 1870 a 1873; apareix com a vicecònsol dels Països Baixos durant la dècada de 1890-1890. En el càrrec d’alcalde es va mantenir passant de la Monarquia de Amadeu I a República federal a la que ell repudiava. Va ser nomenat Capità de la Milícia Nacional pel seu germà Venceslao al juny de 1837; però fou reelegit el 20 de setembre del mateix any i com Capità de la companyia de Caçadors el 9 de setembre de 1842. Als pocs dies, com el Comanat era son germà Venceslao, que ja estava a Madrid, va resultar elegit ell. El 12 de juny de 1843 es elegit president de la Junta Provisional de Govern de Vinarós contra el pronunciament d’Espartero, manant posar tots els fons de l’Ajuntament a la seua disposició: 38.846 reals que no va tornar mai. Contra la denúncia de que el Teatre s’havia construit damunt del Fortí, va respondre que els qui això denunciaven eren enemics de Vinarós i «del progreso de las luces». Com que les coses anaven de mal en pitjor, a l’agost, tots els capitans de la Milicia Nacional que també comanava, li anaven dimitint, fins que ell també va haver de dimitir de la Junta Provisional, que es va disoldre, i del càrrec de comanant de la Milícia que ostentava. Va capitanejar al nostre poble la revolució de 1868, i com alcalde, va trencar el costum d’elegir els majorals del Santíssim, compartida amb el clergat. El 6 d’octubre de 1868 es va adherir a «La Gloriosa», sent nomenat President de la Junta revolucionària, encara que, per disputes va ser destituit. A l’any següent era alcalde primer, demanant la canalització de l’Ebre dirigint una exposició a les Corts de la nació. El 2 de gener de 1873 va patir l’entrada de les forces del guerriller carlí Cucala, que des d’Alcalà va vindre amb 300 homes i sense ressistència. Va demanar a Demetri, com alcalde, una quantitat, i com no hi havien diners, Cucala va traure 28.000 reals de casa de Gregori Zanón, Administrador de Rendes. El rei Amadeu I va passar per Vinaròs en tren i segurament ell, d’idees molt republicanes, no va acudir a saludar-lo, dixant que anessen les demés autoritats i els qui vulguessen, però sense voltejar les campanes ni fer cap acte festiu. Altra volta revolució per la dimissió del Rei Amadeu i proclamació de la República (11 de febrer a Vinarós) i nova Junta que destituiex a Demetri, que recupera als pocs dies l’Alcaldia. Enfrontat amb Lluís Quer, celebren separadament el resultat de les eleccions a Diputats, i en les trifulques pels carrers va haver-hi un ferit de bala en una cama, apareguent el Brigadier Villacampa i per primera vegada la Guàrdia Civil. Requerit per les autoritats, se’n fuig en tren cap a Madrid, (4 de juny) després de manifestar que es trobava dolent al llit. Retorna a finals de juny, organitzant més trifulques entre els federalistes de Quer que van reconstruir muralles i forts al campanar, i els republicans que ell liderava. Demetri ostentà alguns anys el viceconsolat dels Països Baixos, entre 1880 i 1890.(Vide Llàtser Brau, J. M.)