Alòs, Raimundo de

ELS ALOS. La falsetat de l’antiguitat de les «Trobes» atribuídes a un tal Jaume Febrer, suposat fillol del rei Jaume I el Conqueridor, tira per terra tot allò que s’ha escrit sobre aquest personatge i del que van copiar Ràfels Garcia, Borràs Jarque i Mossèn M. Milián. La historiografia moderna, i entre ells la personalitat del nostre insigne Almela i Vives, nega tota veracitat a dites trobes i, per tant, al tal Raimundo de Alòs, que no apareix mai relacionat amb Vinaròs ni apareix mai cap altre Alòs en documents o pergamins locals. Segons pareix, dites Trobes, s’atribueixen al personatge del segle XVI, Onofre Esquerdo, que les va «trobar» en els dos sentits de la paraula. Fray Bartolomé Ribelles, ja en el segle passat (1804), les va tirar totalment per terra, i parla precisament de Vinaròs perquè no se corresponen ni en l’antiga grafia, ni les paraules que s’empren són o perteneixen a aquella època llunyana, ni Vinaròs tenia el títol de Vila en aquell temps posterior i pròxim a Jaume I. Les «famoses» Trobes diuen: «Entre els capitans fonch Raimon Alós / que de Catalunya a la gent baixà / e per son servir restà en Vinaròs / ben acomodat, (…)”. Sols cal llegir a Almela i Vives en la seua obra “El Escudo de Valencia” i a altres autors que neguen completament l’autenticitat i autoria de dites trobes.

«Els Alós, l’escut y la fundació de Vinaròs»