Alameda

Plaça de “l’Amera” o L’AMERA. Nom amb que es coneix i es denomina encara popularment la plaça de sant Antoni per malformació o desfiguració de la paraula Alameda (en valencià albereda) degut a què durant més d’un segle (des de mitant del segle XIX fins mitan del segle XX), la plaça estava plantada principalment d’eixos grans plàtans o àlbers, dits “álamos” en castellà. Eixos arbres en produir una melassa les seues inflorescències, donaven com a resultat una típica “olereta a fira” de la que en parlen els notres poetes populars. Fou Joaquim Ayguals, germà de l’escriptor Venceslao, qui nasqué en 1800, qui també seria alcalde de Vinaròs en 1834, votat pels nou contribuents més importants de la Vila, el promotor de la plaça; Joaquim era el cap de la casa O’Sullivan que exportava vins i aiguardents i va disposar l’edificació de «la Alameda» (L’Amera) com lloc de passeig i descans dels veïns de la Villa (1834), fent ell mateix l’encomanda dels arbres, encara que s’atribueix també la idea a l’escriptor Venceslau Ayguals. Dita plaça era coneguda abans com “dels femers”. Ha dut en el temps diversos noms: de Fernando VII, de la Constitució, de la República, de La Fira, etc. i ha sofert molts canvis d’aspecte. El nom d’Alameda, que en valencià seria albereda, per degradació, s’ha anat transformat en el popular de “L’Amera”, que és com vulgarment la coneix el poble, constituint la més emblemàtica plaça de la població.