Benito Vallés, Joan

(Vinaròs, 1912 – 1999) Soldat destacat. Va nàixer al si d’una família marinera. Va participar en la Guerra Civil espanyola de 1936, durant la qual va ser ferit. Convalecent va passar al finalitzar la guerra a França, on va ser internat en un camp de concentració; allí es va allistar a la Legió Estrangera i va ser destinat a la frontera belga, en la famosa línia “Maginot”. En aquest punt i formant part de l’exèrcit francés, va ser arrasat pels alemanys en una guerra “llampec”. Després de l’Armistici va ser enviat al Senegal des d’on va passar al Marroc al desembarcar els aliats en les seues costes. Va desertar i va passar-se al exèrcit de la França lliure de De Gaulle, com la gran majoria de combatents republicans espanyols que es trobaven en l’exili. Va participar en els combats i maniobres que van tenir lloc a Tunis per a expulsar els alemanys de l’Àfrica Corps, sent condecorat per la seua valentia en un combat cos a cos contra l’enemic; d’aquest combat va ser un dels pocs supervivents. Allí es va rebre material nordamericà i es va formar la Divisió Leclerc en la que es va enquadrar junt a un gran nombre de soldats republicans espanyols. Va passar a Anglaterra on s’efectuaren els preparatius per a la invassió del Continent participant en el famòs desembarcament de Normandia. Va seguir en la batalla del trencament del front, combatent a Ecouché on es van derrotar en una lluita molt dura i acarnissada unitats de les tristament famoses “SS” alemanyes. Va tenir la glòria de participar en l’alliberament de París formant part de la Companyia del 3er. Regiment de Marxa del Txad, sent dels primers en entrar a la capital, no sense facil.litat per haver de prendre de seguida part molt ràpidament en desactivar els darrers focus de ressistència, però a l’igual que altres soldats espanyols va formar part de l’escolta personal del General De Gaulle que triomfalment rendeix honors en l’Arc de Triomf i l’acompanyen fins la plaça de La Concòrdia i la catedral de Nôtre-Dame. Allí encara es succeeixen accions per repelir els franctiradors altra vegada. Després de la lliberació d’Estrasburg va combatre a Les Ardenes i Munich on ocupen Berchtesgaden “el niu de l’àguila” o ressidència dels jerarques nazis. Poc després el sorprén el final de la guerra en sòl alemany. Va rebre per les múltiples accions de guerra prop de cinquanta medalles. Va residir a França i no va retornar a Espanya fins després de la mort del General Franco, en 1977. Des de llavors va viure plàcidament a Vinaròs amb la seua família fins la seua mort, ocorreguda el 30 de març de 1999.