(Vinaròs, 30-IV-1950). Doctor en Història Antiga de Grècia i Roma per les Universitats de Freiburg i Eichstätt (doble doctorat). Membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Història des de desembre de 1995. Barceló és un exemple de la «fuita dels cervells» d’ Espanya cap a altres nacions. Premi Heisenberg d’ una investigació, lliure de docència, durant tres anys. De xiquet, Pedro va assistir al Col.legi Sant Sebastià i després a l’Academia Vidal, on va aprendre el francés del professor Agustí Comes. Les seues tesis doctorals primer en la Universitat de Freiburg (1980), tracten sobre «Política exterior de l’Imperi Romà durant la dinastia de Constantí el Gran» i la segona en la Universitat de Eichstätt (1986), sobre les «Relacions de Cartago amb la Península Ibèrica», per supost escrites en 
alemany. El doctor Barceló està casat amb Marianne Hauptle, també doctora, a la qual va conèixer en Grècia, i que havia fet la seua tesi investigant en els Arxius de l’Antic Regne de València les relacions comercials del blat en els segles XIV i XV i coneixent, per tant, sobradament, la nostra comarca, Morella i el nostre idioma. Tenen dos fill, Alexandre i Felip. Pedro domina el grec, llatí, alemany, francès i anglès. Ha sigut ja catedràtic a les universitats de Friburg, Heidelberg i Eichstätt, Augsburg, Erfurt i actualment en Potsdam (Berlín), una de les de més categoria d’Europa.
Té publicats més d’una dotzena de llibres -alguns traduits a diversos idiomes i altres com a llibres de text- i més de cinquanta articles en revistes especialitzades de tot el món. Ha donat conferències a Roma, Nàpols, Zurich, Johanesburgo, Pretòria, Ciutat del Cap, Sofia, Madrid, Barcelona, Sevilla, Murcia, etc. Ha donat també un curs de Doctorat de dos mesos i mig de duració a València. El Doctor Barceló té publicades les següents obres: «Karthago un die Iberische Halbinsel vor den Barkiden» (Antiquitas Reihe 1, 37) Bonn 1988, 44ss; «Beobachtungen zur Entstehung der barkidischen Herrschaft in Hispanien» en VIII International Colloquium: Punic Wars. Background, Evidences, Consequences, Antwerpen 1988, Studia Phoenicia 1989; «Notas sobre la presencia griega en el Litoral Hispano«, Conferencia an València el 3 d’abril de 1992; en 1998 li publiquen a Munich la seua obra sobre Anibal, la qual va ser presentada dos anys després a Vinaròs un tant modificada l’1 de setembre de 2000, davant un nombrós públic que omplia la plaça del Cardenal Tarancon, junt a la Caixa d’Estalvis Caixa Rural, Caixa Vinaròs, que va patrocinar l’acte cultural, amb actuació especial d’un quartet, una soprano i del vinarossenc Carles Santos qui va interpretar un fragment de la seua obra “La Pantera Imperial”. Aquest acte davant dels seus conciutadans va ser extraordinàriament emotiu. L’any 2001 va presentar a l’Auditori Municipal el segon llibre que li publicà també Alianza Editorial, “Breve historia de Grecia i Roma” (17 de novembre). El 24 de juny de 2002 la Caixa Rural – Caixa Vinaròs, li va concedir el guardó de l’Alé Vinarossenc. En juny de 2003 el músic Carles Santos estrena a Sagunt l’obra “Lisístrata” amb text de Pedro Barceló.
