1. Nom de la població veïna, situada a uns vuit quilòmetres de distància. Població del Partit Judicial de Vinaròs. En els temps de la reconquesta era, a l’igual que Vinaròs, una alqueria àrab depenent de Peníscola i la seua història ha anat estretament lligada durant segles formant la Comanda de Vinaròs – Benicarló. Per tant, el seu orígen fou similar i la seua història ha sigut en la pràctica la mateixa. Els mateixos conreus de garrofes i vi que van perdurar durant segles. Vinaròs i Benicarló són com dos ciutats germanes. Més bé diriem, bessones. El seu origen i naiximent és el mateix. Quan el nostre Rei Jaume I les va conquerir, formaven, elles dos, alqueries depenents de Peníscola. La seua singladura i les seues economies basades en l’exportació del vi i la garrofa han sigut sempre similars, encara que Benicarló ha mirat més al camp i Vinaròs s’ha obert més a la mar, al comerç i al turisme. El nucli de cases de Benicarló s’ha allargat cap a l’interior i el nostre s’ha allargat vora de la mar. El nombre d’habitants ha corregut quasi parell sent quasi sempre els mateixos. Tots els viatgers, geògrafs o escriptors que han visitat les ciutats així ho han corroborat. Cavanilles diu que Benicarló, amb un terme molt més menut i amb menys habitants, té més cuidat el camp: «Hay más operarios, más huertas y menos luxo«. Teodor Llorente en el seu llibre «Valencia» (1887) diu: «Vinaroz y Benicarló son dos hermanas, bellas y bien dotadas, algo celosas una de otra, medio labradoras y medio marineras que comparten la explotación de la pesca, del comercio naval y de extensa y bien roturada llanura”. Vinaròs va sobrepassar els vint mil habitants en 1991, mentre que Benicarló els va sobrepassar en octubre de 1999.
2. Nom d’una de les partides de terme segons el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811. Actualment pareix que aquesta denominació s’ha anat esvaïnt.