Els membres del llavors anomenat «Partit» de la Creu Roja Espanyola vinarossencs es queixaven l’any 1920 que les deficiències detectades en el gran incendi dels Astilleros Sorolla, produit al 1920 es devien en part a que la bomba era «de tipo muy antiguo», que tenien poc material i que l’Ajuntament que els havia promés 15 pessetes mensuals per al lloguer de la seua seu no el feia efectiu. L’antiga bomba, que estava arraconada a l’ermita –magatzem de Sant Gregori, ha sigut recuperada i estudiada pels “Amics de Vinaròs” per al Museu Municipal al gener de 1998, està netejada ja a Vinaròs i porta la data de 1877. Efectivament era una màquina molt antiga, possiblement amb més anys que la data que porta repintada i estava construida a Londres. Avui és una de les peces més curioses i interessants del nostre Museu Municipal. En febrer de 1922 tot el material d’apagar incendis es concentrava en una casa del carrer de sant Ramon coneguda per aquest motiu com «Casita de la bomba», i com a punt més indicat per prestar serveis. En gener de 1931 els bombers reben 40 pessetes de gratificació de l’Ajuntament, corresponents a l’any 1930. En aquest mateix mes en sessió del ple de 7 de gener es va aprovar el seu reglament. Durant la 2ª República l’adquisició de l’auto-cuba, una camioneta Ford, va dur molta polèmica i es va arrastrar durant mesos. En temps de l’alcalde Balada es va adquirir un camió «Pegaso», beneït el 27 de novembre de 1963. Actualment aquest servei és comarcal i permanent; es troba instal.lat a l’entrada de Benicarló.