Borbón, Carles Maria Isidre

(Madrid 1788-Trieste 1855). Infant d’Espanya. Fill de Carles IV i germà de Ferran VIIé. Durant la guerra del francès va estar pres amb la seua família a Valencey, fins el 1814. Des de 1824, després de la segona restauració de l’absolutisme a Espanya, va reunir a l’entorn de la seua persona els elements més reaccionaris del país, que acusaven a Ferran VIIé d’excessiva tebiesa envers els liberals. Com el seu germà no tinguès fills fins l’any 1830, es va vore cridat a succeir-lo, però el naiximent d’Isabel II va frustar les seues esperances de regnar i els seus propòsits i així a la mort del Rei va protagonitzar la guerra civil de 1833, anomenada carlina pel seu nom i que va durar set anys. Els dies 2 i 3 de juliol de 1837 va assetjar Vinarós amb una tropa de 20.000 soldats, sent retxassat molt valerosament, la qual cosa li va comportar a la nostra vila el reconeiximent de la nació, com així ho va expresar la Gazeta de Madrid de 6 de novembre, com segueix: «Dª Isabel II por la gracia de Dios, etc. y en su nombre y durante su menor edad, Dª Maria Cristina de Borbón, Reina Regente y Gobernadora del Reino, sabed: Que las Cortes han decretado y Nos sancionamos lo siguiente: Las Cortes en uso de sus facultades han decretado: Art. 1º. Se declara que la Villa de Vinaroz y cuantos tomaron parte en su defensa, en los dias 2 y 3 de julio último, son dignos de la gratitud nacional»(…). Signat al Palau de les Corts el 12 d’octubre de 1837 i al Palau Reial el dia 28. En termes pareguts es parla de Castelló, la qual va ser nomenada «fidel i lleal ciutat», per la seua defensa els dies 7, 8 i 9 del mateix mes. També va assetjar València i després Madrid, francassant sempre. L’any 1839, després del conveni de Vergara del 31 d’agost, es va exiliar. A l’octubre Vinarós va celebrar el fi d’aquestes hostilitats amb un Te Deum a la Parròquia.