Botella Carbonell, Joan

(Orce, Granada – Vila–real) Destacat impressor, considerat com el pioner de la província de Castelló, amb gran afany culturitzador, que fou a més a més, director de destacats periòdics d’àmbit local. Fou d’idees lliberals, republicanes i maçòniques. Fill al mateix temps de l’impressor d’Alcoi Francesc Botella Jordà. Vivint a Vinaròs, perteneixia a la lògia maçónica Padilla, del carrer de l’Àngel, amb el nom de «Ercilla, grado 18», amb el càrrec de «Limosnero hospitalario» i «Primer Diàcono». Joan Botella havia escrit en 1876 el llibre sobre el carlisme titulat: “La guerra civil en España de 1872 a 1876 seguida de la insurrección de la isla de Cuba. Con las biografías de los principales personajes… adornada con profusión de láminas… ordenada y dirigida por ...” publicada a Barcelona per J. Oliveres, Fol., XII, 619 pp. 30 làmines, amb pell i tall superior daurat, que tracta sobre la guerra carlina des del punt de vista contrari als carlins i encara que a la portada consta “Tomo primero”, aquest volum va ser l’únic en aparèixer. Va dirigir els periòdics locals «El Mediterráneo» (1882), «Bromas y Veras» (1884), de Vinaròs i «La Libertad», de Benicarló. En la seua empresa tipogràfica també es van imprimir altres publicacions locals, com «El Defensor» (1883), «El Batallador» (1885), «El Demòcrata Vinarocense» (1892) i «La Concordia» (1892). Com es pot apreciar Joan Botella era l’ànima de la prempsa vinarossenca en el darrer quart del segle XIX. Eixe mateix any 1892 es trasllada a viure a Vila–real, creant-hi allí la primera imprenta, en la que es publicaria entre altres obres la història de la ciutat, obra de Benet Traver. En abril i maig de 1921 apareix citat un Joan Antoni Botella en la revista “San Sebastián”, que residia a Vila-real, impressor, i estava casat amb una tortosina. Com a poeta, va escriure entre altres, el següent poema:

«INSOMNIO»«En vano inquietadode tristes recuerdosmis párpados buscanel soplo del sueño;que hiere mi almay agita mi pechoyo no sé que pesada congojade amores que fueron
=
Apago la lámparalos párpados cierro,buscar anhelantelas sombras espero, que en negros cresponesse funden recuerdos.Un rayo de lunabajando del cielopor rendija ocultase adelanta inciertoy llega moribundo y ténuea besar mi lecho.
=
Celeste armoníaperdida a lo lejosla brisa suaverepite aquí dentro;de amantes felicesque dejan el sueñoson tiernos arrullos,modulados ecos,que en noche serena y calladaconfían al viento.
=
Gozoso os escucho,ansioso os espero,que vuestros cantaresdisipa recuerdosde dichas perdidasde amores que fueron.Venid, en sombríasoledad me encuentro, y a solas conmigo pareceque estalla mi pecho.
=
Ya os siento aquí bajoy en lenguaje tiernollenais el quietismocon vuestros acentos.Con vuestra armoníade dulce beleñose impregnan los ojos,los párpados cierroy vuela de mi guarda el ángelen torno del lecho.
=
Mas ¡ay! presurosospasasteis ligeroscual ave que cruzacon rápido vuelodel mar los confinesperdida en los cielos.Rumores aún quedande vuestros acentos, cual luz fugitivade tenue luceroque brilla y se apaga.Ya queda en silenciola noche, la luna,y solo aquí dentrome quedo cercadode tristes recuerdos;que hiere mi almay agita mi pechoyo no sé qué pesada congojade amores que fueron.
(Juan Botella. Juliol 1882.
Sem. local “El Mediterráneo”)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

66 + = 73