Bover Oliver, Isidor

Bover(Vinarós 2-V-1890-Castelló 2-X-1936). Beat. Primer vinarossenc arribat als altars per morir martiritzat en els primers dies de la Guerra civil espanyola del 1936. Beatificat a Roma pel Papa Joan Pau II l’1 d´octubre de 1995. Sacerdot Operari. Va ingressar als deu anys al col.legi Sant Josep de Tortosa, on es pot dir que va transcòrrer tota la seua vida. L’1 de gener de 1912 va ingressar en la Germandat de Sacerdots Operaris, fundada per Mossèn Domingo i Sol. Don Estevan Ginés Ovejero li va inculcar l’afecció per la literatura, participant en articles que publicava llavors a la revista «Correo Interior Josefino» i més tard en altres periòdics editats a Madrid. Va finalitzar els seus estudis religiosos al Seminari de Tarragona. Ordenat sacerdot en l’Arxiprestal per l’Arquebisbe de Granada, Meseguer i Costa, el 8 de setembre de 1912, al dia següent va cantar la seua primera missa a l’ermita dels nostres Sants Patrons. L’onze del mateix mes va embarcar a València cap a Mèxic on va passar dos anys com Prefecte i catedràtic del seminari de Cuernavaca on donava classes de Teologia, Filosofia, Història Natural, Retòrica i Geografia. Com a consequència de la Revolució Mexicana va retornar a la Casa Central de Tortosa, participant en les revistes de les que era Vice-director i després director com Reparación, Correo Interior Josefino, El Imparcial i San Sebastian de Vinaròs; La Buena Prensa i El Siglo Futuro, de Madrid; La Hormiga de Oro, La Hoja Católica i Ora et Labora. Va cultivar amb èxit tant la poesia com la prosa, la crònica, l’article periodístic, conte, entremés i comèdia. El 5 d’abril de 1931 es va estenar al Círcol Catòlic de la nostra ciutat la seua comèdia «Inocente«, sent interpretada pels components de la congregació de lluïsos locals. Tenia inclós una novel.la preparada per a publicar que va desaparèixer en els tristos dies del començament de la guerra civil de 1936, a principis de la qual es va traslladar a Vinaròs. La nit de l’onze d’agost va ser empresonat i per mesura precautòria de l’alcalde va ser traslladat, junt amb els altres sacerdots de la població, a la presó de Castelló, on serien tots trets per a ser assassinats a les primeres hores del dia dos d’octubre a les portes del cementeri de Castelló. El seu nom va ser inscrit en la façana de l’Arxiprestal junt als altres caiguts. En 2 de juliol de 1959 es va realitzar a l’església de la Reparació de Tortosa l’acte de clausura del procés informatiu Diocesà per a la causa de beatificació per la mort en martiri de 20 sacerdots operaris, entre els que es trobava l’il.lustre fill de Vinaròs, mossèn Isidor.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

66 − = 58