Arquebisbe de Tarragona. (Vinarós 1805 -Tarragona 1864). Va nàixer a Vinarós el 14 de gener de 1805. Es va dedicar a la carrera eclesiàstica; Canonge de Tortosa en 1828, va exercir els càrrecs de Pavorde a la Catedral de València i el de Professor en dos Càtedres en la seua Universitat, de les que va ser desposseït per les seues posicions polítiques antiliberals intransigents. Bisbe d’Orense en 1847, va refusar el càrrec. Nomenat Bisbe de Lleida en 1848 i de Barcelona en 1849, on va patir diversos enfrontaments per les seues opinions integristes. Va ser confinat a Cartagena (1854-1856) per la seua oposició a la llibertat de cultes. Nomenat Arquebisbe de Tarragona (1857), va exercir el seu pontificat episcopal amb gran zel i pietat, mereixent la gratitud dels pobres de les seues diòcesis, ja que era molt practicant de l’almoina, sent tatxat per aquest fet com insensible davant les lluites socials, ja que en la seua pastoral de 28 d’abril de 1852 afirmava que els llibres sants recomanaven l’almoina, la qual no es podia concebre ni practicar, segons ell, si no hi haguessen rics ni pobres en major o menor escala; va prendre part en la redacció del Concordat, morint en 14 d’abril de 1864. A la seua influència es va deure la construcció del port de Vinaròs, segons projecte de 1851, sent el primer de la província, i que en agraïiment al seu il.lustre fill, la ciutat li va aixecar un magnífic monument, al mateix Passeig Marítim, en 1918.
Castelló li va dedicar un carrer principal en 31 de juny de 1929 , conegut com del «Cardenal Costa», ja que quan va morir estaven a punt de nomenar-lo per a tan alta dignitat. El nostre compatrici va fer publicar la «Doctrina Cristiana» en català per a l’Archidiòcesi de Tarragona. Les seues obres completes, de caràcter exclusivament religiòs, van ser publicades en sis volums (Barcelona 1865-1866). Destaquen: Presente y Porvenir de España (1856-1857); Exhortación Pastoral (1852); Catecismo (reeditat diverses vegades); Concilios Tarraconenses (1866-1867); Exposición que dirige a S. M. la Reina el escelentísimo e Ilmo. Sr. Obispo de Barcelona, D. José Domingo Costa y Borrás, sobre la Real Orden de 17 de febrero confinándole a Cartagena. (1855).