D’entre les principals fonts de documentació que encara perduren, els camins, són, molts d ells, com autèntics monuments vius. Així, quan després de la reconquesta es plantejava algun litigi entre pobles per questions de terme i camins, es consultava a les persones de més edat, que solien refrendar-ho dient : “com ja era en temps dels sarraíns… “TOTS ELS CAMINS CONDUIXEN AL CAMPANAR” Es una tradició arrelada en la gent del camp de Vinaròs que –quasi-tots els camins fan cap al centre del poble, al nostre campanar. Efectivament, baixant per la carretera d’Ulldecona, des de molt lluny ja apareixen els edificis mes alts de la ciutat i observant qualsevol plànol és fácil comprovar que convergixen al centre de la ciutat. No debades també la carretera d’Ulldecona, la de Càlig o camí de l’estació – actualment carretera nacional cap a Saragossa (Vinaròs-Vitoria), naixen a la plaça del Salvador. Encara que en el còrrer dels temps han sofert variacions, molts camins rurals ja existien segurament fa més de mil anys, i eren utilitzats pels moros per a desplaçar-se pel nostre terme. La seua terminologia o toponimia seria diferent però en substància els camins encara perduren. Quasi tots els camins rurals del terme foren enquitranats durant la dictadura del General Franco a les primeries dels anys setanta En el nostre terme són els següents:
| NOM | LONGITUD |
| Carretes | 5 Kms. |
| Cometes | |
| Sant Sebastià, | |
| Dos Vilars | 2 “ |
| Peníscola | 11 “ |
| Egües | 7 “ |
| Xivert | 10 “ |
| Rustic (Rustic a Ulldecona) =Xivert | |
| Càlig, (de Càlig a Ulldecona) | 13 “ |
| Alcanar, (Camí vell de Alcanar) | 7 “ |
| De la partició de Sunyer, | |
| Melilles o dels pals | |
| S. Gregori | 7 “ |
| Mas de Mestres | 3 “ |
| Camí Fondo | 2 “ |
| D’en Borràs | 4 “ |
| Caminàs-Parreta | 3 “ |
| Tres Corrals | 3 “ |
| Saldonar | 1 “ |
| Peniscoleta, (a Ulldecona) | 2 “ |
| Cub | 1 “ |
| Caminàs – Dos Vilars | 2 “ |
| Barbiguera | 5 “ |
| Canet, (de Canet a Peníscola) | 11 “ |
| Corral de Cayo | |
| Capçades | 1 “ |
| Quadreta |
Tots eixos camins suposen una xarxa de més de 100 quilòmetres de longitut. Un parell de pedres es van trobar a diferents llocs del camí de la Ratlla, molt curioses, la primera de les quals estava escrita sobre un antic mil.liari romà, amb les següents incripcions:
Anvers:
CAMINO
DE HERAdu
RA PARA
LA GALERA
dE tORTOSA.
AÑO 1810.
Revers:
CAMINO
DE CARO oB
RA de VINA
ROS y DE
HERRADU
RA PARA
ULLDECONA.
Aquesta està prop del quilòmetre dos de la carretera de Traiguera a Sant Rafel,, a l’entrada al camí del mas de Caperó. A uns tres quilòmetres, un altre motlló de la mateixa factura però més menut, en la confluència del mas de la Bota i del molí de la Blanqueta, diu:
Anvers
CAMINO
DE HERRA
DURA DE ULL
DECONA
Revers:
CAMINO
DE CARO
PARA VINARO
S.
(Queda clar que camino de caro vol dir de “carro”).