Les casilles de “Peones Camineros”, com resaven els seus cartells, es trobaven a les vores de les carreteres principals per tal de reparar els desperfectes continus de les grans plogudes i pel desgast del trànsit rodat de carruatges, quan encara no s’havien enquitranat, modalitat que es va establir durant la Dictadura del general Primo de Rivera. Una brigada d’homes es cuidaven d’escampar i d’omplir de matxaca o pedra trencada a trossos, els clots i carrilades que deixaven els carros o les llantes de les rodes a les carreteres quan encara no estaven enquitranades. Van caure en desús total a partir dels anys seixanta. A partir d’aquesta data els carros van ser obligats a canviar les llantes de ferro de les rodes per neumàtics.