Inaugurat en 1816 va perdurar primerament cinc anys perquè molts veïns van protestar per les moltes despeses que ocasionava el trasllat dels difunts des de tan lluny. Amb motiu de la mort de la seua benvolguda filla, Agustí Forner Cano va plantar 205 acàcies de les que encara en queden unes quantes i manà posar uns bancs de pedra en el camí que condueix al camp sant en la primavera de 1922, amb un cost de més de 4.000 pessetes. Alguns d’aquests bancs de pedra s’han traslladat en la década de 1990 al camí de pujada de l’ermita. El cementeri conté bellíssimes làpides esculpides pels artistes Francesc Vaquer i Paulino Caballero dels anys vint i trenta, a més de diversos panteons de destacada categoría artística. La capella primitiva es va destruir durant la guerra civil de 1936 i l’actual es va fer l’any 1958, beneïnt-se i inaugurant-se el 2 de novembre, dia de difunts. És molt senzilla i funcional, obra de l’artista vinarossenc Francesc Vaquer, “Chaldy”.
