Cervera Ortiz, Miguel

(Vinaròs 1889-1969). Personatge popular, conegut per “MICALET”. Va practicar una vida de filòsof existencialista. Amb gran cultura i estudis fets en la seua joventut, que va deixar per problemes psicològics, va viure posteriorment damunt les herbes a la vora del riu i front la mar dins d’una xicoteta barraqueta feta amb quatre fustes. Amb profunds coneiximents de filosofia la seua conversa sempre era molt culta. Vivia quasi de la mendicitat, sols fent de recader dels cotxes de línia, transportat alguns paquets. A la seua mort li van dedicar sentits articles Manuel Foguet i Pedro Barceló. En Setm. “Vinaròs”, (19-XI-1988) escrigué sobre ell S. Miralles Selma. Josep Sebastià Farga li va escriure el següent poema que el retratà magníificament:
“MICALET”“A Cayo fons, perquè té el cor més gran que la Torreta dels Moros”
“Recordant a Micalet-Déu que l’haigue perdonat-ara em trobo jo enfrascatentre verset i versetdedicant-li una poesiad’enyorança i de tristor,poesia que voldriasigués de lo bo i millor.
Gavines i pardalets,Granotes de tolls i basses,Les més variades racesDels nostres animaletsHan plorat en desconsolA l’amic de tant de tempsDe tantes aigües i ventsI matinades de sol,El sinyó dels Boverals,Caminant de Barbiguera,Ministre sense cartera,Diògenes dels bancalsAmb aquell talent preclarQue no se vanagloriava¡Quantes vegades callava,Tant que podia parlar!
Lepisma de llibres vellsEngolidor de diarisTertúlia de boticarisRepartidor de consells.Savia de Freud i Kant,De Méndel i FlammarionDe Cajal i MarañónI hasta francés i alemany.Opinava de LeninDe Leopardi i GanivetConeixia hasta a GassetA Baroja i Moratín.
Càndit desinteressat…Daves sensació de pau.No res de porta, ni clau,Que et tanqués ta llibertat,Pos, com savi, vas saberFugir de l’encrespat soroll.En matalap de fenollDormies la mar de bé.Per les timpes t’ajocaves,“unamunesco” mussol;entre tant filosofavesa la llum d’un vell cresol
Tu vas ser l’amo i senyorDe bancals de romigueres,De barraques pedregueresEntre aromes de timó.Aquelles cales dorades,Tranquil.les en temps passatsEren les grans propietatsQue tenies arrendades,I del gran balcó dels CossisMiraves la mar i el cel,Nadaves nuet en pèl,Molt feliç sense negocis.Irradiaves simpatiaI de tots vas ser l’amic;Del gran, del pobre, del ric…Tot Vinaròs te volia.
EPITAFI
Aquí està un home menutQue tenia el cor molt gran.Un home que va ser un santI de tots va ser volgut.Vinaròs ja l’ha perdut,Els àngels se l’han trobat;Déu que l’haigue perdonat,Allà dalt no tindrà fred,Gran senyor dels Boverals;Entre conques celestialsDescansa en pau, Micalet.
(Alacant, 22 de novembre de 1969)