(Albocàsser 1864- Vinaròs 1924). Advocat. Nascut el 27 de febrer de 1864, va morir en Vinarós el 15 de juliol de l’any 1924. Va fer els seus estudis a València, mostrant aptituts per al periodisme, col.laborant en diverses publicacions de la capital. Ja exercint la seua professió en Albocàsser, per motius de salut es trasllada a Vinaròs, on s’estableix i continua escribint per al periodic catòlic tortosí «El Restaurador». En 1929 presidia l’Ateneu Mercantil. Va defensar el dret de l’ús de les campanes per l’església davant les imposicions de l’Ajuntament. Va tindre gran afecció per l’arqueologia aplegant a reunir en la seua casa peces valuoses que els seus hereus no van saber conservar: una làpida de marbre aràbiga trobada en el carrer de la Puríssima, corresponent a Al-Arabí; idol o ex-vot romà trobat a Traiguera i una valuosíssima col.lecció numismàtica que es deuria desperdigar. Aquest museu particular era molt visitat per estrangers que admiraven les peces que guardava i algunes d’elles apareixen fotografiades en el llibre de Sarthou Carreres de la Provincia de Castelló en la secció que tracta de Vinaròs.
Va escriure els llibres «La Blasfemia», publicada en març de 1921 «Amor que salva», «La Iglesia y la democracia», quedant inèdits altres com «El cacique destronado» i «Reflexiones».
