Cine

Les imatges primeres de la nostra població en cine de les que troben referència, les va presentar el dia de sant Josep de 1936 en el Centre Cultural Vinarossenc de Barcelona el Sr. Juan Ginesta «en las cuales se reproducen las más destacadas costumbres, vistas y fiestas de nuestro amado Vinaroz».Les experiències cinematogràfiques de Vinaròs es cenyixen després al rodatge de «El Cid» en la veïna població de Peníscola i el rodatge a l’any següent de «Todos eran culpables»; de les quals passem a enumerar l’escàs anecdotari: Si de la primera va tenir ressó internacional pels artistes figurants i gran desplegament de mitjans, la segona era molt modesta.
Els vinarossencs van actuar d’extres en molta proporció en la primera anant tots els dies en un autobús sencer a Peníscola que va ser transformada en la València medieval amb profussió d ornaments de tipus àrab afegit al preciòs recinte murat. De les anècdotes que podien contar els actuants en la primera cal destacar la de que uns dies es disfressaven de moros i a l’altre de cristians segons les conveniències. Els vinarossencs van haver de prendre en els seus braços a les mores peniscolanes que no s’ho esperaven i a les que no se les havia advertit i fugien de veres quan els cristians tractaven de raptar-les. El gran tràfec d’artistes tan destacats com el nord-americà Chartlon Heston, l’italià Raf Vallone, Sofia Loren, Sarita Montiel, esposa del Director, l’aparició del llavors Príncep d’Espanya, Joan Carles, comparant la seua estatura amb la del protagonista, van ser alicients molt grats per a tota la comarca que aprofitaven els dies festius i diumenges per anar a vore els decorats i contemplar tota la parafernàlia del gran rodatge. De la segona pel.lícula, “Todos eran culpables” cal remarcar que era molt pobra en mitjans, a pesar de que es poden saborejar escenes molt entranyables i interessants per al públic vinarossenc com l’enterrament amb l’antic «carro dels morts» de Vinaròs i els figurants que apareixen com Angel Giner, Juanito «El Perrín», Cases, el taxista i Pepet Batiste Bel, «el de l’Ajuntament», i molts més, que es poden vore sentats en les terrasses dels bars de la plaça de Jovellar. Es va estrenar en les festes de 1963. Gràcies als vídeos domèstics, actualment, moltes famílies tenen grabades dites pel.lícules. La segona va ser emesa per TV. gràcies a la petició feta al seu Director, el valencià Sr. García Candau, per Juan Ma. Beltrán el 20 de juliol de 1992 i a la tardor de 2003 en la plaça tancada Cardenal Tarancon, com a cine d’estiu. També es va dur a la pantalla en 1963, una novel.la escrita a Vinaròs durant l’estiu de 1959 per Josep Mª de Lera, titulada «Bochorno», encara que no té cap relació més amb la nostra ciutat si no la ja referida. «Puente de Varsòvia» és també una pel.lícula relacionada amb Vinaròs amb motiu de que en les primeres escenes intervé durant bastants minuts el nostre internacional pianista Carles Santos, el qual ha posat música a diversos films com «Pà d’àngel» i altres. Vide German Lorente Guarch.