Conjunt d’illots d’origen volcànic situades a 35 milles de la costa (63 kilòmetres enfront de Castelló, formant part del seu terme), on han pescat la llagosta molt sovint els mariners de la nostra ciutat. Està format pels illots Illa Grossa, Senyoreta, Mascarat, Ferrera, Bergantí, La Foradada i Negat. Es tracta d’un dels arxipèlags de major interès del Mediterrani tant pel seu orìgen volcànic com per les poblacions d’aus que hi nidifiquen , destacant les gavines, falcons, etc. Els mariners vinarossencs denominaven el conjunt “L’Illa”. Allí pescaven segons Venanci Ayza, els següents peixos:
Uns van a pescar la xopa,Altres la tamborinà;Uns quants que calen palangres,Los demés al calamar.
I entre tots hem reunitNegritos, aranya i pagre,Tortets, donzelles, raijada,Serranos, besugos, congre,Mero , escorpa, gallineta,I un polp que mos ha arruixat;Però encara farem ranxoI podrem fer arrossejat.
(Venanci Ayza Sanz. Del seu poema “L’Illa”. 1959)
La vegetació és de matolls.
El 5 de febrer de 1921 va començar a abastir el personal de l’illa una balandra des del moll de Vinaròs, sortint tots els dies 5, 15 i 25 de cada mes; aquesta va quedar destroçada pel tràgic temporal que va açotar Vinaròs als nadals de 1926. Al març de 1921 s’instal.là el telèfon. L’Illa grossa té un cementeri menut on estan soterrats alguns dels poquíssims pobladors que les illes van tenir des de finals de segle fins els anys seixanta. Allí van habitar abnegats farers, els quals, en tràgica visió reial, eren testimonis de drames ferotges, els actors dels quals eren, al mateix temps que metges, sacerdots i sepulturers, els propis pares. Després les illes han permanescut deshabitades. En 1968 es va habilitar la barca de pesca de Vinaròs, Damiana Sanz, per a transportar passatgers per visitar-les. Les Illes són Parc Natural des de 1988, pel decret 15/1988 de 25 de gener del Consell de la Generalitat Valenciana), després d’haver estat aprofitades durant tres anys per l’exèrcit com a camp de tir de l’Aviació Espanyola. Per la Llei 30/1987 del 18 de desembre, s’inclou un polígon de protecció al voltant de les illes. Es molt popular entre la gent de la mar la cançó “Illes Columbretes” que va idear el vinarossenc Joan Barbé Zaragozà amb la música del tango “Madre”.(Vide “Cançons i costums de Vinaròs”).
