Confraria del Crist Captiu

En 1990 es va inaugurar el pas del Crist Captiu, sent el més jove i a la vegada un dels més emblemàtics de la ciutat, estant integrat majoritàriament per andalusos. Va ser la Casa d’Andalusia de Vinaròs, sent el seu president Josep Torres Moya, la que va encomanar la imatge a l’escultor sevillà, Manuel Hernández León. Aquest artista havia fet imatges per a les processons de Sevilla i Jaen. Es va comprometre a fer la imatge per 750.000 pessetes, seguint el paper de compromís signat el dia 25 d’octubre de 1989 a Sevilla. En ell es destacava que faria el Crist de tamany natural, de talla amb l’anatomia completa, amb fusta de cedre, estucat i policromat, «amb unció religiosa que inspire devoció a aquell que el mire, endreçat, amb les mans creuades a l’altura del pubis, amb tela de puresa o sudari de tela encolada i amb base de peanya de suport«. Des del primer moment les inscripcions van ser molt nombroses i els donatius no van mancar. Durant alguns pocs anys van utilitzar l’antiga peanya de s. Sebastià feta per l’escultor valencià Sr. Rodilla en 1959 i estrenada per les festes del sant en 1960. Els confrares que acompanyen el pas vestixen la vesta amb els colors verd i blanc andalusos, com els de la seua bandera i porten la imatge als muscles, amb un excel.lent ritme harmoniòs, que el fa ser la màxima atenció del públic expectant. Les típiques saetes andaluses no falten en cap processó, trencant el silenci de les tèbies nits primaverals. Poc a poc van millorant el seu pas, amb nova peanya i altres afegits que fan ser el pas més sugestiu i més admirat de les nostres processons per l’esforç que comporta dur la peanya als muscles i la rigorositat, devoció i unció amb que es comporten tots els seus membres.