.(Camarena, Teruel, 1776,-València, 1855). Historiador. Doctor en Teología. Catedràtic de Filosofía en el Seminari de Terol i Sogorb; expatriat a Marsella, i resident després en Barcelona; com a «Xantre» de la Catedral de València; va morir en 1855. Autor de Guerras Ibéricas, Vida de San Pablo, Catecismo Cristiano i diversos opuscles, però és més conegut pel seu llibre «Diccionario Estadístico y Geográfico » , escrit durant el seu desterrament, el qual llibre tracta de tots els pobles d’Espanya, descriu la seua posició topográfica, divisions político-administratives, origen, moradors primitius, usos i costums, civilització, monedes que van encunyar i guerres que van mantenir. No l’hem pogut consultar però per referències indirectes sabem el que sobre Vinaròs escriu (més o menys incomplet): «TYRIS derivase de una voz hebrea que significa VINUM NOVUM, VINO NUEVO, vino mosto, vino acerbo, y aspero al paladar, por el mucho y muy aspero y grueso que cria todo el campo de Vinaroz y Benicarló.A esta voz TYRIS corresponden las griegas VINOS NEOS, y hecha composición , VINEOS, de donde VINEROS, y por degeneración aràbiga Vinaroz.» També escribia: «HAN CREIDO ALGUNOS QUE EN VINAROZ ESTUVO INTIBILI; PERO ES EVIDENTE QUE ESTA CIUDAD ESTABA EN SAN MATEO, POR DONDE IBA LA CALZADA ROMANA DE LA CUAL SE CONSERVAN LAS LAPIDAS MILIARES Y TODAS LA SEÑALES QUE EVIDENCIAN ESTE HECHO, POR MAS QUE ESCOLANO NO ALCANZASE ESTA EVIDENCIA Y HUBIESE ESTADO TITUBEANTE.»