(Vinarós 1769 -Chodos? 1834). Comanant Militar. Va nàixer en una casona del carrer de sant Vicent, de família acomodada. Va ingressar en l’exèrcit, servint 31 anys i 7 mesos. Va obtenir les següents graduacions en els anys que s’acompanyen: Cadet (1794); Subtinent 2on (1795); Primer Subtinent (1795); Tinent (1802); Capità (1808); Sargent Major (1808); Tinent Coronel (1809); Comanant (1816). Amb una brillant fulla de serveis prestats, se li podrien destacar els següents mèrits: Regiment d’Infanteria de València. Voluntaris de Murcia, Infanteria de Guadalajara. En 1823 era Tinent Coronel i Comanant, resident a Vinaròs amb llicència il.limitada amb un sou de 800 reals al mes, sent llavors nomenat Comanant d’ armes de Vinaròs i cap del Batalló de Voluntaris realistes de Peníscola. Va obtenir la Creu dels defensors de Saragossa ja que es va trobar en la defensa heròica a les ordres de Palafox; Creu de la Real Ordre Militar de Sant Hermenegildo i la Creu del Primer Exèrcit. Desprès de la seua baixa forçosa en l’exèrcit per dissolució del Cos de Voluntaris, en 1833, amb 65 anys d’edat i vidu, va encapçalar la rebel.lió carlina al Baix Maestrat, amb els seus cinc fills i 15 voluntaris que van anar a sumar-se a les forces del Baró d’Hervés. Va encapçalar el Batalló denominat de Vinaròs, que estava integrat per voluntaris de Vinarós, Benicarló, Alcalà i Torreblanca. Després de la derrota del Baró d’Hervés, no va tardar molt la de Cosme Covarsí, dissentint els historiadors del lloc exacte on va morir . (Se’n ocupa extensament d’ell, Vicent Meseguer Folch en “Los realistas de Vinaròs” del butlletí del CEM, nº 25, del gener i març de 1989).