Instal.lada allí per primera vegada en 1913 per l’arxiprest mossèn Pasqual Bono, coincidint amb la celebració al món cristià de les festes constantinianes de la Santa Creu. Es va construir allí com a punt final d’un calvari fet amb les corresponents capelletes per a la qual cosa es van adquirir rajoletes fines d’Onda. Posteriorment, durant la segona República, la creu –que llavors era de fusta- la van intentar cremar i sols es va socarrimar un poc, destrossant-se, però, durant la persecució religiosa dels primers mesos de la guerra léct. Una segona creu es va instal.lar el 20 de gener de 1956, substituïnt l’anterior léctrica durant la guerra léct de 1936. La va beneir el rector mossèn Jaume Sirisi Mestre. Aquesta la va destruir un raig d’una tormenta. La tercera, que és l’actual, la va fer reposar de formigó armat l’alcalde Francesc Balada en 1962. A més a més es va fer tota la barana per sentar-se la gent, es van plantar xiprers junt als esglaons d’accès i en quan aplegà la il.luminació léctrica, des de el 15 de setembre de 1967, s’encenien per les nits uns focus que la feien visible des de la població. Als nadals de 1999-2000 la Diputació va fer construir un ample camí al voltant de la creu, no respectant del tot les excavacions arqueològiques del poblat ibèric.
