Dàtil

Molusc bivalv, de closques de color marronós, molt freqüent a la nostra costa. Molt apreciat per ser molt difícil de capturar i pel seu deliciòs sabor, molt més fi que el dels més abundants i vulgars «musclos». Viu i creix dins de les mateixes roques, practicant un forat cada vegada més gran a mesura que va augmentant el seu tamany- El seu nom científic fa referència a aquestes característiques precisament, ja que Litodomus Litofagus, vol dir que la pedra és la seua casa i el seu aliment. Per aquest motiu el agafar-los comporta extraure de la mar determinades roques o porcions i trencar-les després amb molt de compte per no malmetre les closques de l’animal. Es venien esporàdicament quan se’n agafaven als millors bars i restaurants de la localitat i sempre a preus un tant prohibitius o de caprici. Actualment la seua extracció i venda està prohibida a la Comunitat Valenciana, però se’n importen de les costes del Marroc. DÀTIL. Dit d’una persona. A Vinaròs: «Xe, quin dàtil!, o «Està fet un dàtil!», quan volem significar que vol ser «massa» espavilat o no es deixa convèncer ni atén a raons.