Delinquència

La delinqüència no ha estat mai diferent a la dels altres pobles, no havent-se donat casos espectaculars. Durant el segle XIX el metge Romualdo Vizcarro apunta en el seu Estudio Mèdico que alguns pobres ocultaven baix la seua capa de pobres alguns raters. Durant el final del segle XX comença a notar-se amb més agudesa amb el major benestar i la major proliferació del problema de la droga, donat que els “enganxats” a ella necessitaven diàriament unes 20.000 pessetes per a poder consumir-la. Primer els drogadictes robaven a les pròpies famílies i desprès es notava en els comerços, trencant els aparadors; així es va vore més en l’època de la restaurada democràcia, cóm totes les botigues de carrer Major primer i després totes les cases i xalets del poble s’havien de reforçar amb reixats, totes les finestres i portes. Tampoc quedaren lliures els cotxes als que se’ls sustraïen les radios-cassetes, ni les casetes del camp, que apareixien quasi totes elles amb les portes reventades, si tenien l’aparença de guardar al seu interior alguna cosa de valor crematístic. Però aquests casos es donarien no sols a Vinaròs, sino a tot l’Estat Espanyol, agreujant-se un tant amb la proliferació dels nombrosos emigrants estrangers, (uns 1000 en 1992), de països més pobres, destacant entre ells els magrebíns, rumans i màfies russes i colombianes.