(Vinarós 7-V-1887 -17-I-1967). Metge cirurgià. Doctor. Cap Superior de Primera Classe de Sanitat Nacional. Fou exalumne intern pensionat per oposició de l’Hospital Clínic de la facultat de Medicina de Barcelona. Metge ajudant de Laboratorid’Higiene de la mateixa facultat. Metge bacteriòleg per oposició del cos de Sanitat Exterior. En 1915 era metge director de l’estació sanitària del port de Vinaròs, on també exercia com a metge per les cases particulars i en la seua pròpia clínica del carrer Ruiz zorrilla (carrer del socors). Metge de Sanitat Marítima en Alacant en 1917 i de Port Bou en 1919. El 13 de març de 1920 va ser nomenat president del Centre Cultural Vinarossenc de Barcelona. En juliol del matiex any va ser ascendit a Cap de Negociat i Sotsdirector del Llatzaré de Mahó. Ocupant eixe lloc va socòrrer poc després tota la tripulació del vaixell pailebot «Maria Glòria» de la matrícula de Palamòs, composta íntegrament de vinarossencs, que se’n va anar «a pique» per incendiar-se a causa de l’explosió del bidó de gasolina del motor auxiliar. A l’octubre de 1920 va ser nomenat Director Mèdic de l’estació sanitària de Àguilas (Múrcia). Al setembre de 1924 va ser nomenat Director dels Serveis Sanitaris del Port de Tarragona. Sent ja sa mare, Dª Modesta Demetz, viuda, Gerard es va casar a l’octubre de 1926 amb Cristina Lillo Adell, filla del General D. Ricard Lillo. El General havia sigut Tinent Coronel anteriorment en la Zona Militar de Reclutament de Vinaròs. Gerardo vivia a Vinaròs en 1945 en el seu propi domicili del carrer del Socors, 27, on va morir als 79 anys, com a Cap Superior de 1ª classe de Sanitat Nacional