Partint de l’època en que ja podem comptar amb documents, les referències a la demografia de Vinaròs són bastant incompletes e inconexes. Aportant totes aquelles dades que ens poden donar un poc de llum, podrem saber la població de Vinaròs en els temps històrics, fins a arribar al segle passat (1857), en que ja es fan preceptius els censos oficials periòdicament, primer cada 10 anys i en la actualitat cada quatre. Basant-se en els padrons municipals, ja en el temps que estem vivint, de super-informació, es fan cada any. Però, quants habitants tenia Vinaròs en temps dels àrabs no ho podem saber per la manca total de documents d’aquella época. Els cristians conqueridors, desconeixedors d’aquella llengua que els era tan estranya i que odiaven, cremaven tots els documents, llibres o papers. Una certa llum ens donen algunes cartes pobles al indicar-nos algunes d’elles el nombre de repobladors -focs-als quals se’ls promovia per a que traslladessen les seues famílies i bagatges al nou poble conquerit. Així tenim que a l’alqueria de Bynalaròs se la donava a Grinyó Ballester amb 50 pobladors més. Si ens fixem en altres cartes del nostre entorn que precisen el nombre de repobladors, notarem algunes diferències significatives, que ens poden denotar una idea del volum de la seua població, per exemple: Culla es repobla amb 60 pobladors; Catí amb 40; Tírig amb 20; Adzeneta amb 80; Vistabella amb 200; Morella amb 500; Ulldecona amb 200; Alcanar amb 21; Benicarló amb 30; La Sénia amb 21; Les Ventalles amb 20 (actualment sols 
té 50 habitants). Aixó mateix afirma el medievalista castellonenc Enric Guinot Rodríguez en el seu llibre «Feudalismo en Expansión en el Norte Valenciano», editat per la Diputació en 1986, en el que en un quadre sinòptic de focs, basant-se en documents de l’Arxiu Històric Nacional, mans d’Ordres Militars, secció de Montesa atribuix al segle XIII, els següents focs a aquestes poblacions: Adzeneta, 80; Benicarló, 33; Vinaròs, 55; afegint-ne 3 i 5 a Benicarló i Vinaròs respectivament.
Aquestes xifres ens mouen a pensar que la importància llavors de les poblacions de l’interior respecte de les de la costa era notòria – Morella i Ulldecona ja serien nuclis molt importants i ho seguirien sent-ho ja que així ho denoten les seues magnífiques esglésies gòtiques-, i en el contexte d’aquestes últimes, la nostra s’adjudica ja a més pobladors, que a Alcanar i a Benicarló. Tenint en compte que un poblador equivalia a una família, foc o casa, que molts historiadors multipliquen pel coeficient dels membres, uns 4, imaginem que en temps de la conquesta vindrien ja a Vinaròs uns 200 habitants. Aquests pobladors habitaven en les vivendes deixades pels moros o en noves edificacions? Segurament viurien en barris separats. El Rei Jaume I, va permetre l’estada als sarraïns de Peníscola durant alguns anys després de la conquesta fins que es va fartar d’ells per ser “traidors provats”, expulsant a molts en 1248. Durant el temps que van conviure van haver moltes dissenssions entre els moros de Peníscola, per raó dels termes donats a les alqueries de Benicarló i Vinaròs. Quan un lloc o emplaçament no resulta massa apropiat, com va passar a Alcanar, els seus 21 pobladors (28-2-1239) després de quinze anys demanen permís al Castellà d’Amposta (11 -5-1252) per canviar-se, cosa que els van concedir amb la condició de que tinguessen casa coberta el dia de Nadal, es a dir, que des del mes de maig comptaven amb uns 8 mesos per 
reedificar les seues cases. Si a uns 200 habitants, s’afegixen uns altres tants sarraïns, podria resultar una població d’uns 400.
CENSOS OFICIALS. En 1857, any en que es va fer el primer Cens General d’Espanya, la població de la nostra Comunitat era de 1.212.000 persones. A finals del segle XX és de més de 3.700.000 habitants, una xifra que és lleugerament superior al 10 % del total de l’Estat Espanyol, però amb una densitat de població de 159 hab./Km2. superior a la mitjana espanyola. La distribució, però, de la població és molt desigual, ja que presenta valors mínims en les comarques dels Ports de Morella amb 8 hab./km2. mentre que el màxim es conéix a la de comarca de l’Horta amb 2.046 hab/km2.
