Desamortizació

Per les dos lleis promulgades pel ministre Joan Alvarez Mendizábal de 11-X-1835 i 19-II-1836 van ser desamortitzades o arrencades de les “mans mortes” en la primera tots els monestirs i en la segona tots els bens del clergat regular les quals es portaren a cap en 1841. Menéndez Pelayo titllà la desamortització de “Inmenso latrocinio”. La llei tenia per finalitat que els grans bens de l’Església passaren en pública subhasta a mans dels treballadors del camp, però foren adquirides pels rics que es feren més rics, a mans dels polítics cristins, de funcionaris arribistes i de molta gent sense escrúpols. En 1856 es va publicar la llei de desamortització, venent-se moltes propietats comunals i de propis, suspenent-se els pagaments de censos del clericat. Una posterior llei es va publicar en 1856 però era des del primer de maig de l’any anterior i per la qual es disposava de la venda de bens del clericat, de les ordres militars, de les confraries o gremis, obres pies, santuaris, comuns i propies de les poblacions, de centres de beneficiència i instrucció. Es pretenia pagar el deute públic i encarregar-se d’eixes funcions l’Estat. Es pretenia també així impulsar les forces productives de la nació. El 80 per cent de l’import de les vendes s’havia d’ingressar en el Banc Nacional. Així s’evaluen els preus dels convents, molins, forns, deveses, etc. En part va afavorir l’avaricia dels rics que podien comprar-los més fàcilment. Borràs Jarque tracta el tema en les pàgines 408, 437, 444, 455, 457, 476, 477. A Vinaròs van ser desamortitzats els convents de Sant Francesc i el de Sant Agustí entre altres bens importants dels camps, alguns dels quals provenien de l’època dels Templers. Sent alcalde Agustí Francesc MAYÓ SIRÉS, des del 13 d’agost de 1856, als pocs dies, el 26 del mateix mes, va sol.licitar a la Reina Isabel II una casa de Misericòrdia per als vellets desemparats, a la que es destinaria el 80 per cent de les vendes de les finques de propis, sent aprovada dita petició el 15 i 24 de setembre