Ponga la vara bien tiesa,Que los mosos de este puebloTienen muy mala cabesa».
Alcalde major
Ponga la vara bien tiesa,Que los mosos de este puebloTienen muy mala cabesa».
Fins el moment han merescut ser nomenats Alcaldes Honoraris del nostre Ajuntament els reis Alfons XIII i la seua esposa Dª. Victòria (19-I-1924); el General Camilo Alonso Vega, a l’abril de 1955, per ser el militar que havia entrat amb les tropes de Franco a Vinaròs el 15 d’abril de 1938, i Francisco Franco Bahamonde; amb aquest motiu el nostre Ajuntament en ple va anar a visitar el “Generalíssim” al palau del Pardo en desembre de 1972. Aquest títol honorífic també l’ostentava el nostre paisà Eduard Ballester Peris, concedit per l’Ajuntament que va presidir, de El Ferrol.
L’any 1818 manà el Capità General de València, General Elío, el nomenament dels alcaldes de barri per tal d’ajudar a la justícia contra els malfactors. Així el 9 de desembre es va dividir, en sessió de l’Ajuntament, la vila, en set barris de dins i un de fora o del camp: 1, el centre; 2, carrers de S. Francesc, de Càlig i anexes; 3er. marina de Sta. Magdalena i de s. Josep; 4art.de sant Valent, de sant Telm, de sant Tomàs, Sta. Rita, S. Angel, Sta. Ana; 5é S. Gregori, S. Sebastià, Ànimes, S. Pere; 6é. S. Cristòfol, Ulldecona, Mare de Déu, Pont; 7é. S. Miquel, Sta. Mònica, Carme, Romer i Carreró,; 8é. molins, ermites, cases de camp. Encara en 1900-1901 apareixen alcaldes de barri, ja que en sessió de 28 de desembre de 1900 s’acorda: «nombrar alcalde de barrio a D. Bta. Polo Valls por haberse ausentado el que lo era para este bienio D. Felipe Valls Carrión” i en gener de 1901 s’aproven els comptes de: “De Higinio Roca, que asciende a setenta pesetas, por veinte varitas de mando, llamadas de bolsillo, para los señores alcaldes de barrio, con cargo a imprevistos”
(Bover P. «Vinaròs hace un siglo. Enero 1901”. Crònica de V. , 5-V-2001). Vide Bandolerisme.
Població del Partit Judicial de Vinaròs.
Setmanari local de caràcter independent, publicat en 1896 i dirigit per Joaquim Just Lloret.
La primitiva església de Sant Joan del segle XIII conserva el sepulcre de Joan de Brusca, primer poblador d’Albocàsser. La noble família dels Brusca va passar segles després a establir-se a Vinaròs, a la raval de l’Àngel; a l’antic col.legi Sant Sebastià es conserva el seu escut heràldic que campava a la casa pairal, i va ser donat després a l’adquirir-la Santiago Falcó, al mestre Sanchiz. L’ermitori de Sant Pau conserva importants pintures dels vinarossencs Guilló. (Vide id).