(Vinaròs ). Assidu colaborador del setmanari Vinaròs en les pp. de «Puerto de Vinaròs, Actividad Pesquera.». Va ser president de la Penya del Vinaròs. Porter del Vinaròs C. de F.
Albiol Meyer, Eduard
(Vinaròs). Segle XIX). Fill d’Eduard Albiol Llaudis. Casat amb la mestra Amparo Brandez.
Alagò, Blasc d’
Alagó ?- 1240?). Noble aragonès. Sent fidel a Jaume I, li va proposar l’empresa de la reconquesta del regne de València, aduint-li les següents raons: «(…) E es la meylor terra e la pus bela del mon. Que jo, senyor, he estat en Valencia be III anys, o pus, quan vos me gitas de vostra terra. E no ha vuy deius Deu tan delitos logar con es la ciutat de Valencia e tot aquel regne; e ten be VII jornades de terra de lonch(…)”. (Cròn. De Jaume I), Alagó va ser el conqueridor de Morella (1232) i va fundar Vila-franca i Albocàsser, i atorgà nombroses cartes de població. Va participar en els setges de Peníscola (1225) i Borriana (1233).
Alé vinarossenc
Distinció que concedeix la Caixa Rural, Caixa Vinaròs, en forma d’estatueta moderna a algun vinarossenc destacat. S’entrega dins dels actes de les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere a personatges que d’una manera o altra han distingit dins de l’àmbit local. Fins al present, han sigut atorgades tals distincions a:
1995. Alfred Giner Sorolla1996.
Carles Santos Ventura1997.
Agustí Comes Pablo1998. Francesc Gil Comes1999.
Agust Delgado Agramunt2000.
Rosa Borràs Peña2001.
Francesc Batiste Baila2002.
Pedro Barceló Batiste2003.
Josep M. Bordes Eixarch2004.
Carnaval de Vinaròs2005.
Joan M. Brau Beltrán2006.
Josep M. Pérez Aicart2007.
Banda de Música l’Aliança
Alòs, Raimundo de
ELS ALOS. La falsetat de l’antiguitat de les «Trobes» atribuídes a un tal Jaume Febrer, suposat fillol del rei Jaume I el Conqueridor, tira per terra tot allò que s’ha escrit sobre aquest personatge i del que van copiar Ràfels Garcia, Borràs Jarque i Mossèn M. Milián. La historiografia moderna, i entre ells la personalitat del nostre insigne Almela i Vives, nega tota veracitat a dites trobes i, per tant, al tal Raimundo de Alòs, que no apareix mai relacionat amb Vinaròs ni apareix mai cap altre Alòs en documents o pergamins locals. Segons pareix, dites Trobes, s’atribueixen al personatge del segle XVI, Onofre Esquerdo, que les va «trobar» en els dos sentits de la paraula. Fray Bartolomé Ribelles, ja en el segle passat (1804), les va tirar totalment per terra, i parla precisament de Vinaròs perquè no se corresponen ni en l’antiga grafia, ni les paraules que s’empren són o perteneixen a aquella època llunyana, ni Vinaròs tenia el títol de Vila en aquell temps posterior i pròxim a Jaume I. Les «famoses» Trobes diuen: «Entre els capitans fonch Raimon Alós / que de Catalunya a la gent baixà / e per son servir restà en Vinaròs / ben acomodat, (…)”. Sols cal llegir a Almela i Vives en la seua obra “El Escudo de Valencia” i a altres autors que neguen completament l’autenticitat i autoria de dites trobes.
Ajusticiat
El dilluns 7 d’agost de 1775 va ser penjat en mig de la plaça de “L’Amera”, un veí d’Ulldecona. Diu així el text: «7, lunes, en que ahorcaron a Chrisanto Roca, de Ulldecona, en la plaza de San Antonio y después le quemaron passada la playa de la Madalena antes de llegar al Clot, a cuyo vino Prosper de Valencia con commission de la Sala, y el verdugo, por expendedor de moneda falsa y fabricante presuntuoso. / 8, martes, (en que azotaron a Francisco Nieva por compañero de dicho Roca en expender moneda. Tambien de Ulldecona”. (Bover Puig, J. La història de Vinaròs en els seus documents. Setm. “Vinaròs”, 29-III-97).