Categoría: Letra A

Els aiguats més forts es produeixen normalment a la tardor encara que no són exclusius d’aquesta estació com així es pot comprovar amb els desbordaments que ha patit el nostre riu. El més fort que s’ha patit al nostre terme va batre el récord del segle XX de tota la província i es produí el dia 1 d’octubre de 1986 en que caigueren més de 250 litres per metre quadrat. Es calcularen els danys que es van ocasionar en més de 200 milions de pessetes. En gener – febrer de 1998 van caure 145 litres per m. anegant tots els camps.

Beguda alcohòlica que s’extraia de la destil.lació del raïm o vi. En 1835 Joan Reguart ostentava el càrrec d’Alcalde Major a Vinaròs, el qual va manar a totes les poblacions de la seua jurisdicció, les del Partit Judicial, a Peníscola, Benicarló, Càlig i Sant Jordi que li passenssen informació sobre totes les destileries d’aiguardent, per ser un producte molt important que s’extraia del vi i de les figues. Joaquim Ayguals d’Izco era l’alcalde de Vinarós en 1834, elegit pels nou contribuents més importants. Era propietari d’una fàbrica d’aiguardent en la que tenia dos calderes de 50 cànters cadascuna i era la més important de tot el Partit judicial, Va morir eixe any en el famós “atac d’Alcanar”. A Vinaròs algunes fàbriques ostentaven ja llavors les altes xemeneies de les que encara se’n pot vore alguna. En 1916 encara fabricaven aiguardent Sebastià Fontanet i Josep Talavera, continuant en 1933 la de Joan Rabassa i la vidua de J. Talavera. L’aiguardent de la comarca va anar desapareixent a mesura que desapareixia el cultiu de la vinya.

1) Barranc o rambla del mateix nom que separa els termes municipals de Vinarós i Benicarló. Ja apareix citat en el més antic document de la nostra població, el de la Carta Pobla, on es defineixen els llindars del terme i se’l nomena com Riu d’Oliva. Neix en terme de la Jana i rep, prop de Sant Jordi, els barrancs de la Font i d’Estellar. Té una conca de 72’5 quilòmetres quadrats i una longitud de 22,8 qu. Alguns historiadors l’identifiquen amb “l’Oleum Flumen» de Rufo Festo Avieno. A Benicarló alguns el nomenen d’aigualiba, el significat del qual seria el d’aigua fluixa o minça, però el filòleg Joan Coromines en el seu llibre Onomasticon Cataloniae el fa derivar senzillament de paissatge sobrepoblat d’oliveres i per a aigua en el significat de riuet.

2) Nom d’una de les partides del terme, que toca al barranc del mateix nom i que separa el nostre terme del de Benicarló. Apareix com a tal partida en el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811. Compren per tant les finques del polígon 32, tocant a les de la partida Salines segons el plànol catastral. També és el nom de la platja molt extensa que conforma el referit barranc i que es per tant la que es troba més al sud de la població. Diversos intents s’han dut a terme per enllaçar la carretera de la costa sud amb Benicarló que té sols uns camins rurals que no van rectes per la costa; La difícil construcció d’un pont llarguíssim i molt alt que s’hauria de fer a la part de Vinaròs han frenat la decissió tant desitjada que ja es va originar a l’època de l’alcalde Francesc Balada.

Segons Real Decret de 24 de novembre de 1914, les aigües jurisdiccionals comprenien una franja des de la rompent del mar sobre la costa i una línia imàginària paral.lela a dita rompent a 3 milles (5.556 metres), de distància cap a la mar. Posteriorment amb l’asumpte de la troballa del petroli entre la Ràpita i Vinaròs, es van cedir part de les nostres aigües jurisdiccionals en la zona nord per tal de no vigilar les autoritats militars de Marina valencianes tota aquella zona afectada.

Parròquia. De la parròquia de Sant Agustí se’n parla exhaustivament en l’article «La Parroquia de San Agustín informa” del setmanari Vinaroz del 4 de desembre de 1976.