Agramunt Meseguer, Domingo

Agramunt_Meseguer(Vinaròs 1845-Vinaròs 1927). Apareix ocupant el càrrec de regidor tinent d’alcalde de l’Ajuntament en juliol de 1917 i també durant l’any 1918. Va ser distingit amb un càrrec honorífic molt ben retribuït a les drassanes de Càdis en eixe mateix any. Del seu bust amb uniforme de Contramestre de la Marina va pintar Puig Roda una portentosa aquarel.la en 1914, que es conserva al Museu Provincial (Castelló).

Albiol Ferrer, Eduard

Tècnic Industrial. Estudiant a Barcelona amb notes brillants (1929-1933). Dirigent de la fàbrica Foret, va ser el fundador de la confraria o pas de la setmana santa de la Horació de l’Hort. Casat amb Lolita Vidal van ser pares d’Eduard, Sebastià i Xavier Albiol Vidal. Fill d’Eduard Albiol Meyer.

Agramunt Gascó, Agustí

Agramunt_Gasco_2Vinarós 1907 – Noyers-Sur-Cher 1993). Escultor. Fou condeixeble dels artistes Santapau i Puig Alcàcer a l’escola del mestre Vilaplana. Les primeres lliçons de dibuix les va rebre de Paco Argemí a l’Escola d’Art Municipal. Va treballar al taller de l’escultor Paulino Caballero entre 1924 a 1930 durant les Agramunt_Gasco_3vacances ja que des d’aquell primer any va a estudiar a València a l’escola de Belles Arts de San Carlos i a Madrid (1930), on guanyà (1932) la tercera medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts. Així apareix una curiosa cita en la rev. “San Sebastián” local que diu: «Joven escultor. El joven Agustín Agramunt hijo del que estuvo encargado de almacenes en la casa Bonet de ésta, ha obtenido el premio de tres mil pesetas y Diploma de Honor en un concurso recientemente celebrado, por la acabadísima escultura que ha salido de sus manos. Al felicitar al aventajado artista y a sus padres hacemos lo propio a D. Paulino Caballero del que fue experto oficial el referido Sr. Agramunt”. A partir d’aquell moment la Diputació el va becar i va ampliar estudis a París, on va exposar la seua obra «Deportiva». En 1935 presenta la seua obra a Madrid titulada «Acto tercero de Fuenteovejuna» . Faria obres en 1936 i 1937, per al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París. Després de la guerra s’instal.là a València on es dedicaria a l’escultura religiosa per encàrrec, Agramunt_Gasco_4sense cap mèrit artístic segons ell mateix opinava. Així va fer per a la nostra població les escultures de les imatges de «Sant Sebastianet» (1942), «Sagrat Cor de Jesús», «Mare de Déu de l’Assumpció» gitada, «Sant Rafel» i «Sant Gabriel», totes per encàrrec del rector Vicent Enrique i Tarancón i que es troben a l’Arxiprestal. En 1946 guanya el concurs i fa la làpida del torero Granero per a la plaça de bous de València.

En 1948 (en la festa de la Pilarica com recordava la seua germana) va a França, establint-se en Noyers-Sur-Cher on estudiarien els seus tres fills. Llavors crea algunes obres d’autocomplaença, com bustos de la seua esposa, del seu net, figures femenines, nus, etc. El museu municipal de Vinaròs té des de setembre de 1984 una obra feta exclusivament per al seu fons, una figura femenina nua de guix. Agramunt va morir en Noyers-Sur-Cher, França, el 3 de març de 1993, als 87 anys.

Agramunt_Gasco_3

 

 

 

 

 

Albella Redó, Francesc

(Castelló). Metge uròleg resident a Castelló. Fill de pares vinarossencs (Sebastià Albella i Teresa Redó). Ocupà la Presidència de la Diputació a principis dels anys 60. Va rebre la Gran Creu del Mèrit Civil en Juny de 1976.

Agitación

AgitacionSetmanari comarcal de tendència anarquista publicat durant la Guerra Civil de 1936 per a defensar els drets dels treballadors. Òrgan de la CNT i FAI (Confederació Comarcal de Benicarló). Constava de quatre pàgines i el seu import era de 15 cèntims cada número. S’imprimia als tallers de Gràficas Fernàndez de Vinarós, fins al nº 73. A partir del nº 74 s’editava i s’imprimia a Castelló. Publicà un total de 91 números…

Albella Mayor, Sebastià

(Vinaròs). Fundador a Castelló de la impremta MIALFO en la que es va imprimir durant molts anys el setmanari Vinaròs. Casat amb la vinarossenca Teresa Redó. Són pares del prestigiòs uròleg castellonenc Francesc Albella Redó. Té a Castelló dedicat un carrer.