Categoría: Letra A

(Vinaròs). En juny de 1926 es  cita com alumne de l’Acadèmia Militar d’Enginyers de Guadalajara.

Vinaròs ha comptat des de principis de segle amb una Administració de Loteria Nacional que abasteix la comarca. En els anys vint en que va tocar la “grossa” era administrada per don Julio Chillida Melià, fins la seua mort ocorreguda en 1924. Segurament seria el seu nebot, Julio Chillida Saura, el seu successor. Aquest va ser assassinat junt al cementeri d’Alcora per les seues idees religioses al començament de la Guerra Civil, en octubre de 1936. Segurament degut a l’interès que la lotería despertava en els vinarossencs, en el mes de març de 1931 una altra Administració va ser concedida a la viuda de Mariano Barceló Marzal (militar que havia lluitat a la Guerra de Filipines), Anna Ayala Pauner amb dos filles, Francisca Barceló Ayala, que va nàixer a les Filipines i la seua germana Aurora, nascuda posteriorment a Vinaròs, que conjuntament portaven l’administració fins a temps que molts hem conegut. D’elles va ser trasmesa a Pascuala Meseguer Ferrás en la dècada de 1990 i després al seu fill Vicent Moliner Meseguer, administrador actual. A finals de la dècada de 1980 es va concedir una altra administració a Carmen Verdera, degut al creixement de la població i que es troba emplaçada a la plaça de sant Antoni.

(Vinaròs). Sacerdot. Va deixar per a la parròquia una casa a la travessera d’Agustí Safon per a bé d’ànimes que a la mort de la seua germana en 1961 es va pensar deixar-la per als vicaris i demés capellans que exercien a la ciutat.

(Ulldecona, 1889 – Alcora, 3-X-1936). Es dedicà al comerç. Xocolater. Casat amb Soledad Fons Costa el novembre de 1917. Elegit Concejal Catòlic en diverses ocasions (febrer 1922, en 9 d’octubre de 1923, etc); Vice-President de la Unió Patriòtica local i secretari de la Junta de Districte del mateix partit (octubre-novembre 1924); co-fundador del Sindicat Agrícola «El Salvador»; President del Círcol Catòlic en 1929. Empresonat per les seues idees catòliques va morir afusellat a les portes del cementeri d’Alcora a les primeres hores del dia 3 d’octubre de 1936. Pare de Ramon Adell Fons.

(Sant Feliu de Guíxols 1968). Professor de Teoria de la Literatura de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Resident a Vinaròs des de que comptava un any. Llicenciat en Filologia Catalana i Diplomat en Llenguatges Audiovisuals per la Universitat de València. Va exercir de Professor de Teoria de la Literatura de la universitat esmentada i després de professor titular de la Universitat “Rovira i Virgili” de Tarragona. En 2003 continua treballant en la Universitat Oberta de Catalunya. Té estudis fets sobre problemàtiques discursives sobre l’anàlisi del fenòmen musical i des de punts de vista literaris. Guardonat amb el premi Gabriel Ferrater 1993 pel poemari «La matèria del Temps» (El Mèdol, Tarragona, 1994), ha escrit també «La ficción del original» (València, Epístome, Eutopías, 1995), «Oceà Immòbil», publicat a Catarroja dins de la col.lecció literària Joan Escrivà (1995), “Música i simulacre a l’era digital” Pagés Edit. (Lleida 1997) i el poemari “A curt termini”, presentat al febrer de 1998; “Un mateix cel”, Premi de poesia Jaume Bru Vidal – Camp de Morvedre, any 2000, i presentat ja a Vinaròs el 15 de desembre. En juny de 2003 presenta la seua obra “Encara una olor”, poemari en el que reflexiona sobre els límits del llenguatge per a poder reflectir la realitat.

(Vinarós 1919- 27-VI-1988). Alcalde de la ciutat des del 22 de setembre de 1952 fins el 30 de desembre de 1959. Mestre d’Ensenyament Primari. De les seues realitzacions municipals com alcalde cal destacar: la reposició de l’estàtua de Costa i Borràs (1953), aixecament del monument commemoratiu del 15 d’abril i passeig (1956); la fundació del setmanari Vinaròs (1957) que perdura fins ara; modernització del passeig marítim; construcció del Grup de vivendes conegudes com «cases barates» al carrer de S. Gregori; edifici de jutjats en el solar del vell teatre municipal i diverses reformes i millores de carrers (paviment del carrer Major, enquitranat de diversos carrers: Socors, plaça Sant Antoni i Travessera Safont; apertura del carrer del Barranc, etc.). Durant el seu manament i gràcies a l’aportació que es donava a “Regiones devastadas” al finalitzar la guerra civil de 1936 es va finalitzar l’obra inacabada del port marítim (moll de llevant) i el Varador actual. Com a mestre va ser destinat com a propietari provisional a Sant Mateu des de l’1 d’agost de 1942, però de setembre a desembre del mateix any va realitzar un curs a Madrid, obtenint l’especialitat de Mestre d’Orientació Marítimo-Pesquera. Mestre en propietat de l’escola esmentada de Vinaròs, número 1, (Pòsit de Pescadors) des de 1943 fins que va demanar l’excedència voluntària el 1963. El 1971 va ingressar en el cos de Magisteri Nacional per oposició, sent nomenat mestre del col.legi «Sant Sebastià», del qual va ocupar el càrrec de director. Casat amb Liduvina Artola Sainz de Aja, foren pares de Mercedes, Mª Soledad, Liduvina, Ramon (1952), Immaculada (1954), Joan Ignasi (1956), Francesc Xavier (1960), Josep (1962), Maria Misericordia (1965). Fou autor de diversos articles històrics publicats al setmanari “Vinaroz”, destacant entre ells els de la sèrie «Historia del Puerto» i altres sobre poetes taurins.