Categoría: Letra A

Empresa de productes químics que en 1916 construí els dos magatzems que es trobaven a léixida del carrer del Molí, també dit carrer.

President del Govern durant la segona República. Autor del llibre «La velada en Benicarló», en el que reflexiona amb altres interlocutors imaginaris en l’ alberg de Benicarló sobre les causes que van donar peu a la guerra civil. Escrit a Barcelona el maig de 1937. Encara que diu al pròleg que «Seria trabajo inútil querer desenmascarar a los interlocutores, pensando encontrar, debajo de su máscara rostros populares. Los personajes son inventados (…)», possiblement calgue imaginar en un d’ells a Lòpez Dóriga amb qui Azaña va mantenir contactes i converses a Vinaròs en la seua casa de la raval de Càlig durant el viatge i una de les cases d’en front on va dormir -en viatge d’incògnit- també en el mateix carrer alguna nit. Una revista del ban nacional de maig de 1938, titolada «Fotos» així ho dixa escrit: «En el pueblo (Vinaròs) existe la casa de López Dóriga, donde fué a comer con frecuencia Azaña. Un dia que se hallaban reunidos apareció nuestra aviación que dejó caer varias bombas, una de las cuales penetró en la casa donde se encontraban los dos bárbaros. Por mala suerte no explotó, librándose López Dóriga y Azaña de una muerte cierta. Desde entonces no volvió el flamante presidente a aparecer por el pueblo».

(Vinaròs, 23-IV-1813 – 18-X-1859). Advocat. Secretari de l’Ajuntament. Com a cartògraf; cal senyalar que és l’autor d’un dels plànols del moll de Vinaròs. Síndic de l’Ajuntament en les eleccions de 3-I-1842 i de 1843. Va escriure un fullet de dotze pàgines titolat «Memoria sobre el Comercio en general y en particular sobre la utilidad de la construcción del Muelle concedido a Vinaroz presentada a los M. I. SS. Gefes Políticos y Sociedades Económicas de Amigos del País de Zaragoza y Castellón», publicat a València en 1840, per la impremta de Jaume Martínez. En un dels pàrrafs assenyala el següent: «Semejante proyecto (el del nostre port) hasta parece que precedió a la existencia misma de Vinaroz. Cuando esta villa no tenia nombre aún; cuando no se componía más que de una porción de chozas de pescadores que formaban una alquería de cincuenta habitantes, ya el Rey D. Jaime I el Conquistador al darle la carta de Población en 28 de Septiembre de 1241, entre las varias condiciones que mediaron se expresa en estos términos: «Itaque, praedictam Alqueriam vos et vestris habeatis et possideatis secure et integre, per forum et consuetudinem Civitatis Caesar-Augustae». De ello se deduce naturalmente, que aquel memorable monarca previó y reconoció que en la posición litoral en que se encuentra Vinaròs, era punto necesario para la fàcil salida de los frutos de Aragón, y para una cómoda introducción de los que necesitase.» Va morir solter, a sa casa del carrer del Socors.

(Vinarós 1724-1768). Abat mitrat de Benifassà. Nascut el 6 de maig de 1724, era fill del Dr. Josep i rica mare canareva. Va estudiar al Col.legi de S. Bernat d’Osca i pels seus mèrits se’l va nomenar Lector. Es va Doctorar en Ciències i va ser Catedrátic de Filosofia i Teologia en el referit Col.legi d’Osca, on va obtenir la categoria altíssima de «Mestre». Elegit abat de Benifassà per al quatrieni 1756-60, va ocupar també el càrrec de Definidor el 1757 i va assistir com a tal al Concili Provincial de Tarragona. Va establir en el recinte murat del convent la cria de cavalls, negoci, però, que no va donar els resultats que s’esperaven. Va defensar els drets d’herbatge malmesos des de feia molts anys. En acabar el seu primer manament va ser nomenat Rector del ja esmentat Col.legi d’Osca on havia estudiat i exercit el seu mestratge. Fra Lluís A. Ayguavives va ser successor del també abat vinarossenc, Fra Francesc González i va ser reelegit per a un altre quatrieni el 1766 que no va poder vore completar ja que li va sorprendre la mort el 1768.

(Vinaròs, segle XVIII ). Religiòs del Císter al Monestir de Benifassà.