Categoría: Letra A

(Madrid 1629 – 1679). Fill bastard del Rei Felip IV i de l’actriu Maria «La Calderona». Va vindre a Vinaròs quan es dirigia a sofocar la revolta dels catalans en la guerra de Secessió. Com que en el seu trànsit es va sentir ferit per la pesta, l’any 1650, va resoldre curar-se i descansar al nostre poble. Amb la notícia de l’arribada del Príncep, el consell local va resoldre allotjar-lo en una de les millors cases de la plaça de «l’Amera» que llavors es deia dels femers, acondicionant dita plaça i embellint-la dels clots de fem que la feien en aquells temps tan lletja. Dita plaça esdevingué des de llavors la que sempre ha sigut orgull de la ciutat. Aquí descansà Joan Josep d’Austria, fent-se rogatives en el veí convent de sant Agustí fins que per fi va trobar la milloria, celebrant-se amb tal motiu el 3 de setembre de 1650, per acord del Consell de la Vila de 29 d’agost, segons testimoniatge que ens aporta Borràs Jarque, que diu: «Se proposa fer una gran festa per rahó de la convalecencia de Sa Altesa y salut que ha recobrat el Sereníssim Senyor Don Juan de Austria, de la enfermetat que ha patit, al gloriòs Sant Nicolau, en lo Convent de sant Agustí de esta Vila, lo diumenche propvinent; demanen los Cabalerisos de Sa Altesa pera la dita festa 13 carros pera portar pins y murta y altres coses, y que’s fasen festers y que se netege la plaça del arraval de Sant Antoni de Pàdua que es davant de Palacio. Se determinà se ajude a fer dita festa conforme se ha demanat, que es be se demostre la alegria se ha tingut de la salut que ha recobrat lo Serenísim Senyor D. Juan de Austria«. La data coincidia amb la festa de Sant Nicolau. Hem de fer notar que el carrer veí dit de sant Nicolau no està dedicat al sant patró dels xiquets (el de Bari) si no segurament al dels mariners (el de Tolentino), ja que està proper al ex-convent per ser precisament dit Sant de la Orde dels Agustins i patró dels mariners. Hem vist per les illes de Grècia diverses ermitetes dedicades a dit Sant en les mateixes explanades del seus ports. El Príncep tenia per confessor que l’acompanyava, precisament, al Provincial de l’Orde dels Agustins en Castella, Fra Tomàs Herrera de Pimentel, el qual va morir i va ser soterrat a l’església de l’ex – convent de sant Agustí de Vinaròs l’any 1654, segurament en el seu nou trànsit per la nostra Vila i manà així el Príncep celebrar grans funerals.

Creada cap a 1570, va estar vigent fins 1846. Fou el seu primer mestre el reputat vinarossenc Miquel Saura (vide id). L’autor és de la opinió que estava situada en el carrer de sant Joan, on precisament es conserva una finestra renaixentista d’aquella època, molt decorada, amb dos medallons que representen la cultura grega i llatina i coronada per un escut amb la creu de Montesa i la lletra «S» de Studium. L’edifici conserva en part, ja molt dissimulada, una façana i portalada de pedra amb grans dovelles, que s’ha partit en temps moderns. Ignorem si posteriorment o en algun temps l’Aula es va traslladar a la primitiva església de Santa Magdalena, situada a la vora del port, que va caure assolada per un temporal i la incúria del temps en 1921,. La referencia del llibre de F. Baila a la ubicació de l’Aula en l’ermita-església de Santa Magdalena és que una de les demostracions del saber del que han aprés els alumnes es fa amb asistencia de públic una sola vegada en dita ermita, perquè al dia següent la vetlada extraordinaria es reprodueix i continua però en el saló de sessions de l’Ajuntament. El tema va ser tractat per Francesc Baila Herrera amb l’ajuda de l’arxiver Joan Bover, publicant-se una monografía per l’Ajuntament (la número 3), en febrer de 1983. Els mestres de l’Aula eren en un principi religiosos, tenint alguns personatges importants, com el primer, el vinarossenc Miquel Saura (Vide id) que va publicar diferents obres i va exercir desprès el magisteri Major a universitats com la de Pamplona. De 1571 fins 1679 es desconeix pràcticament tot sobre l’Aula per manca de documentació. Altres mestres son Adeodato Miralles, frare agustinià (des de 1679), Josep Chaler fins16-V-1687), Joan Peña (fins el 5 d’agost de 1695), Pasqual Sessé (1701) Josep Doménech aparéix ja en 1702, en que cobra pel seu salari en 30 de maig 23 lliures, 6 sous i 8 diners per un terç de l’any). Màxim Locella, darrer mestre religiòs i que exercí el càrrec des de 1712 fins 1721. El sou que cobrava Pasqual Sessé en 1701 l’aporta J. Bover en setm. “Vinaròs” del 15 de juliol de 2000, i li corresponien per un terç de l’any 16 lliures, 13 sous i 4 diners. El prestigiòs santmatevà Pere Vicent Zabata i Grifolla que substituí a Màxim Locella havia ensenyat anteriorment a Morella i des d’aquí va passar a l’aula de Gramática de Sant Mateu. En 1723 regeix l’Aula Fra Tomas Locella, vinarossenc i darrer mestre religiòs. Altres serien Josep A. Romero, Josep A. Esteller. En 1754 ocupa la plaça un seglar casat, Baptista Chaler. En 1789 oposita i guanya la plaça el castellonenc Josep Torres. La importancia dels estudis en les aules de gramática es va fer paulatinament imprescindible per poder accedir a les universitats. En 1812 la nova Constitució va promulgar la llibertat d’ensenyament, la secularització dels mestres de Gramática i així en 1846 es crearen ja per reial ordre els Instituts d’Ensenyament en les capitals de província, fent desaparèisxer així els estudis de les Aules de Gramática, i incorporant-se els seus mestres als instituts, encara que algunes van funcionar per ser considerades fundacions pietoses com fou l’Aula de Benassal (fundada en 1777). Amb el quefe polític de la provícia Ramon de Campoamor, destacat poeta de les lletres castellanes, tots els drets dels mestres de Gramática desapareixen (any 1847) i passen alguns dels seus mestres a l’ensenyament privat. Del patrimoni de l’Aula sols queda en l’actualitat la finestra renaixentista en la casa del carrer de Sant Joan i els documents que es troben a l’arxiu municipal així com els escrits publicats; tampoc mai s’ha publicat cap portada de llibre que fes referència a l’Aula de Vinaròs, a algun dels seus mestres o alumnes, encara que molt segurament deuria existir un poc de biblioteca dels llibres que s’empraven.

Instal.lat a l’ex-església de l’antic convent de Sant Agustí, va ser inaugurat l’11 de desembre de 1982, segons projecte presentat al novembre de 1981. Com a sala d’exposicions i d’audició de concerts es realitzen periòdicament mostres d’artistes pintors contemporanis. Té una capacitat de 230 butaques per a persones sentades i unes altres tantes per a persones plantades. En 1992, amb motiu de l’Any Europeu de la Música, la Unió Europea a través de la Generalitat Valenciana va sufragar les despeses d’acondicionament de les teulades d’aquest recinte i de la capelleta del museu municipal. Vide Ayguals de Izco.