Ateneo Llibertati La Malea

Apareix aquesta agrupació de joves en 23 de novembre de 1996, tenint la seu al carrer del Carme. La seua intenció era crear un espai obert a fer activitats com xerrades, passis de vídeo, tallers, jornades i actes lúdics, festius i reivindicatius. Els seus membres han conformat i conformen altres entitats com Kasal Alternatiu, Ball de Dimonis, Col.lectiu Prou, i un llarg etcétera.

Ateneo, Teatro

Ateneo_teatroConstruit per Lluís Roso Bover, avi de l’insigne músic Leopoldo Querol Roso. Va ser inaugurat en 1910. La nit de la inauguració s’havia de representar l’òpera «Lucia de Lamermoor» de Donizetti, a càrrec d’una companyia italiana, sent la única vegada que es va representar òpera en Vinaròs, i a la que Lluís Roso no va poder assistir, ja que va morir d’un atac al cor, quan ja estava mudat per a tal acte. En 1916 el Teatre ja estava adaptat i reconvertit en «PALACIO DEL CINE», tant en voga en moltes capitals del món.

Ateneo vinarocense

Societat fundada als anys vint del s. XX per components de la colònia vinarossenca a Barcelona, dissidents de la del Centro Vinarocense d’aquella capital. (Vide id). Va ser el seu primer president Tomàs Mengual Juan. Vigent en desembre de 1924-1931. En març de 1931 fan les paus els membres de l’Ateneu amb els del Centro Cultural Vinarocense de la mateixa capital de Barcelona, coincidint amb el XI aniversari de la segona societat; es van reunir membres de los dos entitats, es van donar la mà i abraçar i van prometre treballar junts pel bé del nostre poble. En maig de 1931 els seus membes es van fussionar altra vegada amb els del Centro C. Vinarocense, amb motiu del canvi de President d’aquesta última, Baptista Domènech.

Ateneo Mercantil de Vinaroz

AteneoSocietat fundada en 1909, resultat de la fusió de «La Unión» i el «Círculo Agrícola Comercial». Els seus estatuts van ser aprovats pel govern civil de la Província en 26 d’agost de dit any. Formaven la primera junta el Srs. Sebastià Roca Ribera, com a President, Josep Ramos Ten, Ricard Querol Vives, Santiago Falcó Cases, Joan Baptista Pascual Esperanza, Demetri García García, Andreu Ronchera Beltran, Julià Sanz Roso, Sebastià Gausachs Tosca i Joan Ribera Gonel. Entre les seues finalitats estaven el impartir classes gratuites, donar conferències, promoure certàmens i concursos literaris i exposicions, crear un saló de lectura amb una Biblioteca i sala de jocs. Instal.lat primerament en l’antic edifici del Palau del carrer del Socors, (Casa Magriñà), es va traslladar posterioment a l’edifici que encara actualment ocupa la imprempta Soto. Cap a 1917 es va disoldre, adquirint la família Querol les accions de tot l’Ateneu, però va reaparèixer i en 1920 és elegit president el Sr. Eduard Torres i en 1924 tornava a presidir-lo el Dr. Sebastià Roca. En gener de 1931 era nomenat president Vicent Landete. A l’inici de la guerra civil del 1936 els del Comité el van clausurar. Bastants anys desprès, dita entitat seria substituida pel Círculo Mercantil y Cultural (l’actual Casino, fundat per Francesc J. Balada, que ja compta amb llarga trajectòria).

Ataud, Punta de l’

Lloc que conforma una explanada de roca contigu a la platja del Clot i inici de l’avinguda de Pablo Béjar. Aparèix citada en diversos plànols del port i de la ciutat.

Atac d’Alcanar

Nom amb que es coneix l’acció de guerra duta a terme per joves de la Milícia Nacional de Vinaròs que van anar a socórrer correligionaris canareus que estaven setiats pel general Cabrera al campanar d’Alcanar. Cabrera va produir una gran matança entre els joves vinarossencs i els noms dels més de vuitanta joves morts gloriosament per defensar les idees lliberals van ser escrits en lletres daurades a les parets del nostre Ajuntament. Passà el temps i els noms es van esborrar. El gran vinarossenc Pepe Farga s’exclamava així en desembre de 1961: “Per eixos dies, al llegir en el diari ABC del dia 3-12-61 un comentari crític d’un llibre de Román Oyarzun sobre el cabecilla Cabrera, – en el que, per cert, se fa record del folletí ”El tigre del Maestrazgo” del nostre compatrici Ayguals de Izco-, m’ha vingut al pensament aquell fet històric,
popularment nomenat “Atac d’alcanar” donant-me compte de que les parets de la Sala de Sessions, continuen en blanc. En canvi, en irònica correspondència, se deixa dedicant una cèntrica plaça a un general foraster que servia els mateixos ideals dels nostres màrtirs”. (Setm. “Vinaroz”, 16-XII-1961)